Títol: Llums i ombres de l'urbanisme de Barcelona
Editorial Empúries
Barcelona
Any: 2010
El llibre recomanat d'aquest dilluns és d'un vell conegut nostre, que aborda ara l'evolució de l'urbanisme a Barcelona, durant l'etapa democràtica. Destaca l'autor els primers 15 anys de govern (amb Narcís Serra i Pasqual Maragall, en un moment on l'evolució de Barcelona responia a una curosa planificació, plena d'il·lusió i intenció. De fet entre 1979 i 1992, varen ser moltes les ciutats catalanes que despertaren en positiu per fer front a les transformacions més agosarades i atractives de la història recent (Sabadell representà un exemple destacat).
En el monogràfic de B. MM (Barcelona Metròpolis Mediterrània) Número 6, Jordi Borja va escriure "Les ciutats actuals, inclosa Barcelona, són una barreja de cel i infern. Abans de culpar els ciutadans de les actituds incíviques i de tractar-los com a infants maleducats als que se'ls ha d'ensenyar les regles de la urbanitat tradicional, convé en primer lloc parlar de la manca de civisme de l'urbanisme real, del que molt sovint són responsables o còmplices les polítiques públiques". Aquesta reflexió, amb el to sempre provocador de l'autor, pretén alertar de la fugida del debat real com a sortida fàcil: cal plantar cara a l'urbanisme buit d'intencionalitat i fons i ple de formalisme i manierisme. Al llibre que proposam avui, Jordi Borja palesa el fet d'haver deixat enrere la reflexió, l'acció ciutadana i la gestió de conflictes que havien singularitzat, en positiu, l'urbanisme de la capital catalana durant la Transició. Amb els Jocs Olímpics es va obrir una etapa de divisme arquitectònic i urbanístic que dóna com a resultat un balanç desigual d'èxits i fracassos.
Notícia de El País
Entrades
1 comentari:
M'agrada que proposis aquest llibre en un moment on les cicatrius del Raval o el forat de la vergonya segueixen oberts. També és d'actualitat l'altre tema que toques a baix, la destrossa del Cabanyal a València. No conec molt bé el barri de la Soledat, però si tenc notícies més properes del barri de Corea (per un col·lega d'aquí de BCN) i, pel poc que sé, em sembla que la solució que defensa l'Ajuntament és molt agosarada però pot resultar una reforma pausada i integrada, sense això que ara els sociòlegs diuen eutrofització (robant el mot a l'ecologia) per descriure un sobre-escalfament d'un barri amb pujades de preus i expulsió descontrolada de la població originària. Aquest pot ser un bon tema de debat i de fet Joan Barril el toca quan parla de la vorera que s'enriquirà amb l'obertura de l'avinguda Blasco Ibáñez al mar.
JFB
Publica un comentari a l'entrada