dilluns, 19 de novembre de 2012

Escalfament global: ignorant el problema

La qüestió del canvi climàtic o de l'escalfament global sembla haver quedat relegat a un segon plànol arran els problemes derivats de la crisi econòmica que patim. Però el fet de desplaçar-lo fora de la visibilitat diària no implica que el problema desaparegui, està en el lloc de sempre, però, simplement, no en parlem.

Curiosament sembla que ara una institució com el Banc Mundial, senti la necessitat imperiosa de recordar-nos les greus conseqüències de l'escalfament global per a la supervivència (econòmica?) del planeta. La setmana passada va ser l'Agència Internacional de l'Energia qui criticava el fet que el món s'estava allunyant de l'objectiu de limitar l'escalfament global a dos graus per sobre dels nivells preindustrials.

El Banc Mundial alerta ara que, amb els actuals compromisos de reducció d'emissions, a final de segle la temperatura augmentarà uns quatre graus centígrads, i que això portarà sequeres i inundacions més freqüents, augment de la malnutrició, problemes de subministrament d'aigua...

La crida d'atenció de l'organisme internacional va en el sentit de denunciar el desinterès públic per combatre el canvi climàtic, cosa que veu amb "preocupació".

La veritat és que els avenços en l'aplicació del Tractat de Rio sobre el Canvi Climàtic i dels instruments subsegüents, com ara el Protocol de Kioto, són molt escassos i més propers a la tàctica de l'estruç que a una actitud responsable davant la magnitud del problema.

¿Serem capaços de prendre plena consciència de les conseqüències per a les generacions dels nostres fills i nets, pel que fa a la irresponsable actitud de la generació actual?

Més informació a:

El Banco Mundial alerta de la gravedad del cambio climátic

 

Un dels efectes de l'escalfament global és el de la pèrdua irreversible de les glaceres, amb les conseqüències directes que això pot comportar en les reserves d'aigua dolça.


 

dilluns, 5 de novembre de 2012

Decreixement

El repte de la sostenibilitat en un planeta sobreocupat i amb recursos limitats no sembla que passi per la deriva del concepte que introdueix l'anomenada "triple sostenibilitat", ni per la dematerialització o el desacoblament. Hi ha qui defensa que només es garantirà la sostenibilitat futura mitjançant el "decreixement".


El gran teòric del decreixement és Serge Latouche, economista francès crític i coherent amb allò que predica. Us deixo amb una entrevista publicada a EL PAIS que resulta d’interès:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/30/actualidad/1351621426_032318.html

Bio de Latouche: http://ca.wikipedia.org/wiki/Serge_Latouche

«Decreixement o barbàrie»: http://www.fuhem.es/media/ecosocial/file/Entrevistas/entrevista%20a%20Serge%20Latouche_M.DIDONATO.pdf

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Número 38 de Butlletí del CEDAT

S'acaba de publicar el número 38 del Butlletí Informatiu del CEDAT, amb notícies sobre actualitat mediambiental. Com cada mes, us recomano la lectura dels continguts seleccionats des de l'àmbit global les notícies de casa nostra.

L'editorial toca el delicat tema del resorgiment de l'energia nuclear com alternativa als combustibles fòssils no renovables. Una qüestió pel debat sempre incòmoda.


Butlletí Informatiu del CEDAT (Tarragona)

Per accedir al contingut complet feu click al damunt de la foto o proveu el següent enllaç: http://www.cedat.cat/butlleti/html/cat/2012/octubre.htm

dilluns, 8 d’octubre de 2012

El model econòmic i de desenvolupament i la contaminació com a paradigma

S'acaben de publicar una sèrie d'articles molt interessants sobre la Espanya contaminada a la secció de Medi Ambient del diari El País, la qual lectura no ens pot deixar indiferents. Només s'exposa una petita representació de la situació però de ben segur que amb un repàs dels articles podem reflexionar i pensar en els casos que tenim a prop nostre i les conseqüències negatives que determinats models de desenvolupament tenen sobre el medi i la salut de les persones.

El tema de reflexió se centra, en tot cas, en les preguntes que ens fem ara: en què ha fallat el sistema normatiu ambiental per no poder posar fre a les situacions denunciades? Un front jurídic transversal i vertical que conforma una complexa trama de Dret Internacional, Dret Europeu i Dret intern, no pot evitar que el model segueixi impactant negativament en el medi a llarg termini? Estan sent útils els mecanismes de prevenció i de reparació que hem creat? Són encertats els llindars legals i els sistemes d'indicadors ambientals si els resultats reals mostren un panorama on el medi ambient no surt gaire ben parat? I quin paper juga en tot això la protecció de la salut de les persones?

Espanya compleix i assumeix l'article 45 de la Constitució amb totes les conseqüències previstes i en el marc que ha anat interpretant el Tribunal Constitucional?

Us deixo la lectura proposada per a poder seguir amb les reflexions i el debat:

"La España que respira más sucio" (El País) 6/10/2012

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/06/actualidad/1349552436_512916.html

(Foto: El País. Article sobre "La España que respira más sucio")


dijous, 4 d’octubre de 2012

Decreixement sostenible

A la publicació Menos es más: del desarrollo sostenible al decrecimiento sostenible (Cuadernos de Trabajo de Hegoa, Número 52, Juliol 2010), podem llegir que «El decreixement sostenible es defineix com una reducció equitativa dels nivells de producció i consum que permeti augmentar el benestar humà i millorar les condicions ecològiques tant a nivell local com a global, en el curt i en el llarg termini (Schneider et al., 2010)». També es parla del fet que cal que siguin les societats més opulentes les que assumeixin un major grau de responsabilitat cap a un canvi de paradigma, on el decreixement permeti reduir la dimensió global de l’economia i, alhora, es pugui garantir el desenvolupament de les societats que precisen cobrir les necessitats bàsiques.

El document conclou que «En darrera instància, el decreixement sostenible es presenta com un model de transició cap a un estat estacionari, en el qual l'escala física de l'economia es mantingui a un nivell d'acord amb els límits naturals i que permeti la satisfacció de les necessitats bàsiques de tota la humanitat de forma equitativa (Kerschner, 2010)».

És evident que el debat creixement–decreixement, amb l’horitzó d’un concepte estricte de sostenibilitat, és una qüestió especialment difícil d’abordar en temps de crisi, tot i que existeix la tesi de que la crisi vengui originada, precisament, pels efectes d’un model insostenible de creixement.

Us facilito una sèrie d’enllaços per contrastar encara més aquestes visions contraposades:

http://www.viaverda.org/decreixement_sostenible.html

http://ca.demagazine.eu/reflexio/decreixement-sostenible-tot-cercant-una-reduccio-prospera

http://www.slideshare.net/Research_and_Degrowth/moviment-decreixement-schneiderdemaria-10911150

Com veieu, pels partidaris del concepte de decreixement, aquest serà, tard o d'hora, imposat pel caràcter limitat dels recursos naturals i per la reducció progressiva de la capacitat d’accés als mateixos. Els defensors del decreixement sostenible proposen accions d'anticipació a una situació de col·lapse, adoptant de forma voluntària una actitud responsable. D’aquesta forma es podran pal·liar els efectes negatius que aquest col·lapse comportarà en vers la qualitat de vida dels éssers humans.



dimecres, 3 d’octubre de 2012

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Crisi, feina i sostenibilitat

En el marc del debat sobre els límits del desenvolupament sostenible, el creixement il·limitat o el decreixement, apareix sovint l'amenaça de la crisi, de la pèrdua de llocs de feina, de l'empobriment d'una població o d'una comarca si determinat projecte no s'endega o es tanca una opció productiva determinada pel fet de no encaixar en el concepte de sostenibilitat. Els exemples són molt nombrosos.

Davant els efectes de la crisi econòmica, val tot? o pel contrari cal seguir assumint determinades responsabilitats per evitar que se'ns vagi de les mans una altra crisi de conseqüències imprevisibles: la crisi ecològica i la viabilitat de la capacitat de càrrega del planeta.

Aquesta setmana us proposo una noticia de fa uns dies (28/09/2012), publicada a "El País" que podreu llegir a l’enllaç següent:

«España desmantelará su planta de procesado de uranio ante el parón nuclear» Los pueblos de la zona vieron una esperanza en la reapertura.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/27/actualidad/1348770783_445754.html

Amb la lectura de la notícia se'ns haurien de despertar una sèrie d'inquietuds al voltant de la crisi i el manteniment de llocs de feina o d'economies contaminants i perilloses a qualsevol preu. Una aportació al debat sobre ocupació i medi ambient. L’equilibri de la sostenibilitat real en temps de crisi: una quimera?



dilluns, 24 de setembre de 2012

Inici de curs a la UOC

Un semestre més comencem l'assignatura de "Dret del medi ambient" amb la il·lusió de sempre malgrat ser conscients que la crisi econòmica està servint d'excusa per relaxar l'atenció que mereix la qüestió.

La qualitat ambiental i els objectius de preservació d'un ambient saludable per al desenvolupament de les persones són drets irrenunciables que van aparellats amb la qualitat de vida i la salut de les persones (i de la humanitat). Només si tenim cura del planeta aquest ens seguirà proveint de serveis. En el cas contrari les generacions futures poden patir les conseqüències dels nostres actes actuals.

Sobre això va la primera part de l'assignatura, així que comencem a endinsar-nos en el "desenvolupament sostenible", un concepte d'evolució desafortunada per l'acció d'aquells que l'han vist com una amenaça al creixement il·limitat.



dimecres, 14 de març de 2012

Propostes

Actualitat sobre dret ambiental

Actualitat sobre dret ambiental
Connecta't al CEDAT

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya
Informació del SCOT

Actualitat sobre paisatge

Actualitat sobre paisatge
Accedeix a l'Observatori