A la publicació
Menos es más: del desarrollo sostenible al decrecimiento sostenible (
Cuadernos de Trabajo de Hegoa,
Número 52, Juliol 2010), podem llegir que «El decreixement sostenible
es defineix com una reducció equitativa dels nivells de producció i
consum que permeti augmentar el benestar humà i millorar les condicions
ecològiques tant a nivell local com a global, en el curt i en el llarg
termini (Schneider et al., 2010)». També es parla del fet que cal que
siguin les societats més opulentes les que assumeixin un major grau de
responsabilitat cap a un canvi de paradigma, on el decreixement permeti
reduir la dimensió global de l’economia i, alhora, es pugui garantir el
desenvolupament de les societats que precisen cobrir les necessitats
bàsiques.
El document conclou que «En darrera instància, el decreixement
sostenible es presenta com un model de transició cap a un estat
estacionari, en el qual l'escala física de l'economia es mantingui a un
nivell d'acord amb els límits naturals i que permeti la satisfacció de
les necessitats bàsiques de tota la humanitat de forma equitativa
(Kerschner, 2010)».
És evident que el debat creixement–decreixement, amb l’horitzó d’un
concepte estricte de sostenibilitat, és una qüestió especialment difícil
d’abordar en temps de crisi, tot i que existeix la tesi de que la crisi
vengui originada, precisament, pels efectes d’un model insostenible de
creixement.
Us facilito una sèrie d’enllaços per contrastar encara més aquestes visions contraposades:
http://www.viaverda.org/decreixement_sostenible.html
http://ca.demagazine.eu/reflexio/decreixement-sostenible-tot-cercant-una-reduccio-prospera
http://www.slideshare.net/Research_and_Degrowth/moviment-decreixement-schneiderdemaria-10911150
Com veieu, pels partidaris del concepte de decreixement, aquest serà,
tard o d'hora, imposat pel caràcter limitat dels recursos naturals i per
la reducció progressiva de la capacitat d’accés als mateixos. Els
defensors del decreixement sostenible proposen accions d'anticipació a
una situació de col·lapse, adoptant de forma voluntària una actitud
responsable. D’aquesta forma es podran pal·liar els efectes negatius que
aquest col·lapse comportarà en vers la qualitat de vida dels éssers
humans.