dilluns, 7 d’octubre del 2013

Sobre emissions aèries de CO2: un difícil context


Arran d’una notícia publicada el passat dissabte 5 d’octubre, es va posar de manifest el retràs acumulat en relació amb les mesures pràctiques de lluita contra l’escalfament global i el canvi climàtic. La notícia deia així: «Tibio acuerdo mundial para limitar las emisiones aéreas de CO2».

L’origen de tot el trobem en la Directiva 2003/87/CE, aprovada amb la finalitat de regular el règim comunitari de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Efectivament, amb aquesta norma la UE va crear un sistema de comerç d'emissions de CO2, però va deixar fora del mateix a aerolínies i transport marítim, dues activitats responsables de significatives emissions de gasos amb efecte hivernacle. La UE va decidir esperar a què l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) regulés un topall a les emissions. No obstant això, després d’anys d'espera, la regulació mai no va arribar i la UE va decidir a les aerolínies dins l’àmbit d’aplicació de la Directiva. Així, amb la Directiva 2008/101/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, es va modificar l’esmentada Directiva 2003/87/CE, amb l’objectiu d'incloure les activitats d'aviació en el règim comunitari de comerç de drets d'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

Amb l’entrada en vigor de la Directiva, totes les companyies aèries -també les de països tercer- havien d'adquirir i lliurar drets d'emissió pels seus vols amb origen o destinació a aeroports europeus. La reacció no es va fer esperar i diverses aerolínies d'EUA i Canadà van portar el cas davant el Tribunal de Justícia de la UE. Les companyies al·legaven que la norma incomplia convenis internacionals (entre ells el Protocol de Kyoto) i suposava un gravamen encobert al combustible. També, van defensar que la norma vulnerava el dret internacional, perquè aplicava el règim de drets d'emissió més enllà de l’àmbit territorial de la Unió. El Tribunal va donar la raó a la UE i d’aquesta forma la Directiva podia aplicar-se, amb les previsions de què en un primer moment, les aerolínies rebrien gratis el 85% de les seves emissions previstes i, amb posterioritat, haurien de comprar la resta. Estava previst que l'assignació gratuïta es reduiria a partir de 2013.

Malgrat tot, la UE va haver de suspendre la directiva després de l'al·luvió de reclamacions de les companyies, i restà a l’espera dels acords que pogués adoptar l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI). Finalment l’acord adoptat la setmana passada per la 38a Assemblea (que va cloure’s el passat dia 4 d’octubre), va decidir donar suport a la reducció de les emissions de CO2 de les companyies aèries. Amb tot, la declaració va ser poc precisa i les decisions concretes es varen ajornar a l'assemblea de 2016.

El límit de què s’ha parlat a l’assemblea de l’OACI hauria d'entrar en vigor en 2020, amb el mecanisme que es decideixi en 2016. En referència a les queixes de diferents companyies quan, en 2011, Brussel·les va decidir cobrar una taxa per les emissions de CO2 a totes les companyies els vols de les quals travessessin l'espai aeri europeu.

La UE va confirmar que, com ja havia decidit en el seu moment, les companyies aèries hauran de pagar una taxa per les emissions dels seus vols dins de l'espai aeri europeu. És a dir, tots aquells vols que s’enlairin i aterrin dins de la Unió, estaran obligats a pagar una taxa per la contaminació que produeixin, amb un càlcul de prorrata pel que fa als vols que només realitzen part del seu trajecte dins de l'espai comunitari.

Quan Brussel·les va engegar la directiva en 2011, la seva aplicació comportava que tots els vols que travessessin la UE havien de comprar drets d'emissió, encara que la UE fos només l'origen o la destinació. El que es planteja ara l'Executiu comunitari és imposar una taxa a les companyies només per les emissions produïdes en territori europeu.

Aquest context propicia una interessant aportació al debat sobre els danys al medi ambient amb incidència a entorns globals i la feblesa dels mecanismes d’implantació real dels instruments internacionals ambientals en harmonització amb les normatives europees.


dimecres, 2 d’octubre del 2013

El decreixement com alternativa al desenvolupament insostenible

El repte de la sostenibilitat en un planeta sobre-ocupat i amb recursos limitats no sembla que passi per la deriva del concepte que introdueix l'anomenada "triple sostenibilitat", ni per la dematerialització o el desacoblament. La triple sostenibilitat és la preferida per les instàncies econòmiques, com ara el Banc Mundial o la Unió Europea que atorga el mateix rang als tres pilars que la conformen: la dimensió econòmica, la social i l'ambiental. Al seu torn, la desmaterialització pretén seguir creixent il·limitadament i al mateix temps disminuir el consum de recursos i els impactes ambientals.

Com s'afirma a l'estudi "Menos es más: del desarrollo sostenible al decrecimiento sostenible", la proposta de desmaterialització del creixement (o de desacoblament absolut) representa un enfocament conceptualment més correcte que el de les propostes de creixement zero. La desmaterialització assumeix que la insostenibilitat es deu a la degradació de la base biofísica de l'economia i que aquest problema ha de ser abordat directament: reduint dràsticament els impactes ambientals i conservant els recursos, mentre que podria donar-se una situació de creixement zero acompanyada d'un augment en els impactes ambientals. (Roberto Bermejo, Iñaki Arto, David Hoyos, Eneko Garmendia: 2010).

Des d'una altra perspectiva, hi ha qui defensa que només es garantirà la sostenibilitat futura mitjançant el "decreixement", atès que la triple sostenibilitat no garanteix el compliment dels postulats originals continguts a l'informe Brundtland, i que el desacoblament relatiu tampoc no és una garantia a llarg termini (com sí que ho podria ser l'anomenat desacoblament absolut).

El gran teòric del decreixement és Serge Latouche, economista francès crític i coherent amb allò que predica. Latouche afirma que "El decreixement, com a tal, no és veritablement una alternativa concreta; seria, més aviat, la matriu que donaria lloc a l'eclosió de múltiples alternatives. Evidentment, qualsevol proposta concreta o contraproposta és, a la vegada, necessària i problemàtica".

Us deixo amb una entrevista publicada a EL PAIS que resulta d’interès:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/10/30/actualidad/1351621426_032318.html

Bio de Latouche: http://ca.wikipedia.org/wiki/Serge_Latouche

«Decreixement o barbàrie»: http://www.fuhem.es/media/ecosocial/file/Entrevistas/entrevista%20a%20Serge%20Latouche_M.DIDONATO.pdf



dilluns, 30 de setembre del 2013

Els límits de la sostenibilitat, els límits del creixement

La lectura d'una notícia publicada el mes de març passat, ens pot servir per reflexionar sobre els límits del creixement sobre la base de la finitud de determinats recursos. El cas de l'aigua n'és un exemple molt clarificador. La manca de recursos hauria de comportar mesures límit amb relació als creixements urbanístics. Avui la major part de les legislacions urbanístiques i d'ordenació territorial preveuen la impossibilitat d'implantar nous creixements si no pot garantir-se l'abastiment d'aigua a la nova població que sorgirà.

Us recomano la lectura d'aquesta notícia per encetar la reflexió sobre la qüestió que en tracta.

«Un experto pide limitar el crecimiento a que haya disponibilidad de agua».

«El responsable del Centro de Desertificación insta a los políticos a limitar el crecimiento»

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/02/valencia/1362244078_034410.html

Aquí interessa que pareu esment en el concepte “d’empremta o petjada hídrica” i les conseqüències reals de la manca d’aigua davant els processos d’urbanització.

Espero que us sigui profitosa la reflexió.


divendres, 20 de setembre del 2013

Reflexions al voltant del desenvolupament sostenible: els que parlen de decreixement

A la publicació Menos es más: del desarrollo sostenible al decrecimiento sostenible (Cuadernos de Trabajo de Hegoa, Número 52, Juliol 2010), podem llegir que «El decreixement sostenible es defineix com una reducció equitativa dels nivells de producció i consum que permeti augmentar el benestar humà i millorar les condicions ecològiques tant a nivell local com a global, en el curt i en el llarg termini (Schneider et al., 2010)». També es parla del fet que cal que siguin les societats més opulentes les que assumeixin un major grau de responsabilitat cap a un canvi de paradigma, on el decreixement permeti reduir la dimensió global de l’economia i, alhora, es pugui garantir el desenvolupament de les societats que precisen cobrir les necessitats bàsiques.

El document conclou que «En darrera instància, el decreixement sostenible es presenta com un model de transició cap a un estat estacionari, en el qual l'escala física de l'economia es mantingui a un nivell d'acord amb els límits naturals i que permeti la satisfacció de les necessitats bàsiques de tota la humanitat de forma equitativa (Kerschner, 2010)».

És evident que el debat creixement–decreixement, amb l’horitzó d’un concepte estricte de sostenibilitat, és una qüestió especialment difícil d’abordar en temps de crisi, tot i que existeix la tesi de que la crisi vengui originada, precisament, pels efectes d’un model insostenible de creixement.




Us facilito una sèrie d’enllaços per contrastar encara més aquestes visions contraposades:

http://www.viaverda.org/decreixement_sostenible.html

http://ca.demagazine.eu/reflexio/decreixement-sostenible-tot-cercant-una-reduccio-prospera

http://www.slideshare.net/Research_and_Degrowth/moviment-decreixement-schneiderdemaria-10911150

Com veieu, pels partidaris del concepte de decreixement, aquest serà, tard o d'hora, imposat pel caràcter limitat dels recursos naturals i per la reducció progressiva de la capacitat d’accés als mateixos. Els defensors del decreixement sostenible proposen accions d'anticipació a una situació de col·lapse, adoptant de forma voluntària una actitud responsable. D’aquesta forma es podran pal·liar els efectes negatius que aquest col·lapse comportarà en vers la qualitat de vida dels éssers humans.

dijous, 19 de setembre del 2013

Nou semestre a la UOC / Dret del Medi Ambient

Aquest dimecres 18 de setembre comença un nou semestre a la UOC.


Aquest bloc també serveix -com ja sabeu- el nostre espai compartit per complementar l'assignatura de Dret del Medi Ambient.

I aquí podrem llegir i avançar temes relacionats amb el programa de l'assignatura (03.530 Dret del medi ambient aula 1).

Som a: http://www.uoc.edu/portal/ca/index.html
I al Twitter: @gmez_g



Bon semestre!



dilluns, 8 d’abril del 2013

Informació ambiental


Sovint la xarxa ens facilita nombroses oportunitats per mantenir-nos al dia sobre novetats en matèria ambiental. Una de les eines que m'agrada utilitzar són les pàgines que enllacen amb calendaris i agendes d'esdeveniments que tenen lloc a prop de casa.

En ocasions m'agrada recordar alguns d'aquests llocs i avui voldria destacar la pàgina d'actualitat, agenda i novetats ambientals de la Web de la Generalitat de Catalunya, fàcil de consultar i molt intuïtiva, i el que és més important, molt actualitzada i plena de contingut. Malauradament no totes les Webs institucionals es troben tan ben organitzades i amb la informació al dia, i és que algunes -com ara la del Govern de les Illes Balears- són desesperants.

Per cert, que aprofito l'ocasió per criticar des d'aquí la voladura del Punt d'informació ambiental (PIA) que oferia  la Web el Govern de la CAIB i que ara s'ha reduït a una més que qüestionable atenció telefònica. Seria aconsellable que en prenguessin nota i procedissin a restablir el servei.

Us convido a visitar la  Pàgina d'actualitat del Departament de Territori i Sostenibilitat (Medi Ambient i Sostenibilitat) de la Generalitat de Catalunya.

dilluns, 25 de març del 2013

Els gestos solidaris amb el planeta



Quan apago els llums de casa i em reuneixo amb la família al voltant d’uns espelmes, per parlar d’allò que fem al llarg de les nostres vides per millorar la nostra qualitat de vida i la qualitat ambiental del planeta, em demano quin efecte pràctic té aquest fet testimonial, més enllà de la conscienciació d’uns convençuts o el fet d’inculcar uns determinats valors als nostres fills.

Llegint la notícia que anunciava una nova convocatòria de «L’hora del Planeta», comprovo que hi ha iniciatives que s’han obert camí entre els mitjans de comunicació i assoleixen un elevat impacte mediàtic. Per contra, arribada l’hora, quan miro el voltant de casa veig que al meu entorn la convocatòria no sembla tenir massa èxit, però això no em desanima, ans el contrari, em permet argumentar als meus fills que entre tots hem de fer molta feina per a fer créixer el sentiment de pertinença a la Terra que ens acull, i que hem de fer arribar un missatge als nostres amics: cal tenir cura del planeta com si fos casa nostra –que ho és–, amb el màxim esment, així com ens fem càrrec dels nostres bens més preuats.

Potser els fets testimonials no semblin tenir massa transcendència pràctica, però és cert que determinades actituds –en vers la cura del medi– que avui són normals, fa unes dècades eren impensables. Amb tot caldria una major implicació institucional –amb crisi o sense– en la missió de propagar un comportament més respectuós i solidari amb el medi ambient i les persones.

«Un apagón para salvar el planeta» (El País) 23 de març de 2013.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/22/madrid/1363974947_774359.html


dilluns, 11 de març del 2013

Experimentació amb animals en cosmètica: els dies comptats





És notícia el fet que la Unió Europea ha prohibit la venda de qualsevol cosmètic que s'hagin testat amb animals, en haver-se exhaurit la darrera prórroga donada a la indústria per a cercar mètodes alternatius. Són moltes les marques de cosmètics que han anunciat la finalització d'aquestes pràctiques: deixaran de fer proves en animals al llarg de les properes setmanes.

La UE prohíbe la venta de todos los cosméticos probados con animales (Via EL PAIS).

"Desde este lunes no se podrá vender ningún cosmético dentro de la UE para cuya elaboración se haya experimentado con animales. Tras varios años de prórrogas para que la industria fuera adaptándose a la nueva normativa, hoy entra en vigor de manera íntegra esta prohibición aprobada hace diez años por los Veintisiete, que se ha ido aplicando de forma progresiva desde 2009 y cuyo último plazo expira este 11 de marzo, primero con limitaciones a las pruebas con animales de cosméticos terminados y, más tarde, a las de sus ingredientes. La prohibición no afecta a la venta de productos para los que se hayan usado en el pasado pruebas con animales (llegir més...)".

dimarts, 5 de març del 2013

Sobre el compliment de Kioto II

La directora general de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Susana Magro, ha assegurat avui durant la inauguració d'unes jornades a Madrid que “Espanya ha de complir amb el segon període de compromís del Protocol de Kyoto sense comprar crèdits en l'exterior”.

La notícia no ens hauria de sorprendre si no fos perquè va precedida d'una trajectòria on Espanya ha incomplit amb tots els objectius del Conveni sobre el canvi climàtic (CCC) i del Protocol de Kioto original.
Els objectius vinculants de lluita contra el canvi climàtic d'Espanya per a l'any 2020, en el marc de la Unió Europea, estan recollits en el segon període de compromís del Protocol de Kyoto en el Cim del Clima de Doha (Catar), celebrada al desembre de 2012.

Si examinem detalladament els compromisos i a la vista del desviament actual dels objectius, resulta difícil de creure que Espanya pugui complir-los sense adquirir crèdits a tercers països.
En tot cas aquí queda testimoni del compromís: Susana Magro: “España tiene que cumplir Kioto II sin comprar créditos en el exterior”

Canvi climàtic: Qüestions essencials

Principals compromisos de la Cimera de Doha 2012: PRINCIPALES RESULTADOS DE LA 18ª CONFERENCIA DE LAS PARTES DE LA CONVENCIÓN MARCO DE NACIONES UNIDAS SOBRE CAMBIO CLIMÁTICO (COP18)

     


dimarts, 26 de febrer del 2013

Comença el nou semestre a la UOC

Aquest dimecres 27 de febrer comença un nou semestre a la UOC. El nostre espai compartit: l'assignatura de Dret del Medi Ambient. I aquí podrem llegir i avançar temes relacionats amb el programa de l'assignatura (03.530 Dret del medi ambient aula 1).

Som a: http://www.uoc.edu/portal/ca/index.html
I al Twitter: @gmez_g

Propostes

Actualitat sobre dret ambiental

Actualitat sobre dret ambiental
Connecta't al CEDAT

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya
Informació del SCOT

Actualitat sobre paisatge

Actualitat sobre paisatge
Accedeix a l'Observatori