dissabte, 27 de febrer del 2010

Política territorial Vs interessos ocults

Crec francament interessant la lectura de la notícia següent:

El bosc del PTI i els arbres de la bodega

Entre d'altres coses cal destacar la gran diferència que hi trobem entre el Pla Territorial Insular de Mallorca i el Pla Territorial Insular de Menorca. Aquest segon aposta clarament per respectar la tradició normativa de destinar el sòl rústec a les finalitats que li són pròpies per la seva naturalesa i condicions -més fidel, per tant, als principis de l'ordenació territorial i de l'urbanisme sostenible que propugna el TRLS de 2008-. Per açò el PTI de Menorca impedeix amb caràcter general els usos residencials en sòl no urbanitzable (sòl rústic en la nomenclatura de les Illes). Així la matriu de sòl rústic general a Menorca prohibeix l'Habitatge unifamiliar aïllat, inclosos els prefabricats i/o els desmuntables (igual a les AIA i a les AT, i a la resta de categories que són incompatibles en aplicació de les DOT).

Per contra a Mallorca el PTI només es limita a regular les condicions temporals i de parcel·la mínima per poder construir legalment en sol no urbanitzable classificat com a Sòl rústic de Règim General (SRG), encara que es presenti com una previsió de caràcter "excepcional", que en realitat no ho és, baix el concete d'Ús condicionat. Així, l'habitatge unifamilar aïllat és prohibit a Mallorca als AANP (ANEI d'Alt Nivell de Protecció), als ANEI (Àrees Naturals d'Especial Interès), als ARIP-B (Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic Boscoses), a les APT (Àrees de Protecció Territorial) i a les AT-C (Àrees de Transició de Creixement) mentre no s'incorporin al planejament urbanístic com a nou sòl urbanitzable. A les APR (àrees de Prevenció de Riscs) l'ús és condicionat a l'informe favorable de l'administració competent en funció del risc (incendi, esllavissament, inundació...). Finalment també és ús condicionat, el d'habitatge unifamiliar aïllat, a les zones ARIP (Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic), a les AIA (Àrees d'Interès Agrari), a les AT-H (Àrees de Transició d'Harmonització), al SRG-F (Sòl rústic de Règim General Forestal) i al SRG (Sòl rústic de Règim General). Amb tot, aquesta compatibilitat se sotmet a una sèrie de requisits: que no estigui prohibit pel planejament general municipal; només un habitatge per parcel·la; i a una superfície mínima de parcel·la (amb caràcter general 50.000 m2 als SRG-F i ARIP i 14.000 m2 a les AIA , AT-H, SRG, llevat que el planejament municipal estableixi parcel·les mínimes més restrictives).

En aquest punt consider que el PTI de Menorca és més fidel als principis bàsics de l'ordenació territorial i l'urbanisme sostenible pel que fa als usos i destinacions en sòl rústic comú que el PTI de Mallorca. Cal destacar que són les DOT (Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial i Mesures Tributàries) i la matriu d'usos en sòl rústic que hi estableix, les que estableixen un sostre mínim de protecció que els PTI de cada illa poden encara fixar amb major rigor.

Per açò és possible que els enemics del dret com a eina de preservació plantegin ara falsos debats al voltant d'unes plantacions de vinyes que, per altra banda, poden executar-se sense més impediments que els derivats de la política agrària comuna i altres disposicions sectorials que res tenen a veure amb el règim d'ordenació territorial vigent a Menorca. En qualsevol cas crec necessari la implantació d'un debat fonamentat amb el recurs a la casuística comparada i amb el rigor com a punta de llança. Aquí el GOB de Menorca, a la vista de la notícia que hem enllaçat, sembla jugar aquest paper de seriositat que requereix qualsevol debat.

divendres, 26 de febrer del 2010

Política, corrupció i cintes de video

La premsa de Mallorca publica avui la vendetta planificada curosament per dos partits polítics de les Illes Balears que sumen i arrosseguen tot un feixuc i dolorós sac de corrupció, imputats, mesures cautelars de tota casta i algunes condemnes fermes que han provocat l'empresonament de ex-batlles i altres alts càrrecs. La cirera del pastís la corona l'inexplicable patrimoni del ex-president Jaume Mates, que en unes setmanes passarà a disposició judicial, amb tota probabilitat, per enriquiment il·licit.

La notícia és que ara es perpetrarà una injustícia en vers una extraordinària professional, la directora de Televisió de Mallorca [M], només com a revenja contra una persona decent que va fer la seva feina. [M], és l'única televisió de les Illes que pot mirar-se sense passar vergonya, sens dubte la més rigorosa i digna que, a més, ens permet accedir a continguts molt valuosos de la xarxa de televisions locals en parla catalana i que té programes de producció pròpia molt exportables.

Lamentablement en un parell de mesos veurem com defenestren amb traïdoria a una persona que no ho mereix. Per aconseguir això caldrà convocar una junta general de l'ens públic (Televisió de Mallorca), modificar els estatuts i acte seguit possibilitar la destitució per part de la pròpia junta general, ja que ara la potestat és de la presidenta. El tràmit de modificació d'estatuts és llarg, no és imminent per tant el cessament. Cal l'aprovació inicial de la modificació, la publicació, l'exposició pública, les al·legacions i l'aprovació definitiva, ja que s'han de seguir els mateixos tràmits que per l'aprovació originària.

Una sèrie de polítics, alguns d'ells baix sospita, de partits que hores d'ara tenen entre les seves files a dotzenes d'imputats i els primers condemnats (alguns han deixat de ser membres del PP o d'UM, però ho eren quan van cometre els delictes i els presumptes delictes), faran fora ara a una excel·lent professional. Però el més curiós de tot això és l'elevada probabilitat de que, la pròximament defenestrada directora de [M], rebi en un futur l'encàrrec d'escriure la crònica de l'ingrés a presó d'alguns dels que ara la fan fora. Tota una paradoxa que em provoca un cert somriure, malgrat la tristor que causa la situació en general.

 

dijous, 25 de febrer del 2010

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]



La sociologia ha estudiat en nombroses ocasions la necessitat de les persones d’organitzar-se en grup i de dotar-se d’unes normes per relacionar-se amb relativa harmonia. El Dret ha aprofundit històricament en l’estudi de les regles del dret natural, les normes consuetudinàries i les disposicions escrites d’obligat compliment. Són segles de relacions jurídiques que han regit l’evolució social de la humanitat. Amb la instauració de la democràcia les disposicions normatives emanen del poder del poble amb la mediació dels parlaments i els governs. La Norma ens vincula a tothom sense excepció i tots i totes estam sotmesos a la Llei i al Dret, molt especialment les administracions públiques, els funcionaris i els nostres governants.

Per açò sobta que encara avui hi hagi funcionaris i servidors públics que no se n’amaguin d’explicar com fan per saltar-se la Llei. Alguns ho expliquen davant els jutges i fiscals... d’altres ho expressen sense contemplacions a reunions de feina. Un cas recent, digne del cafè d’avui, és el d’un batlle de poble disposat a vetar unes normes urbanístiques en tramitació al seu municipi perquè alguns articles recullen normes de lleis en les “que no hi creu”... No és el primer que ho diu... i no serà el darrer, per desgracia.

Sort que el cafè d’avui és un caracolillo guatemalenc realment excepcional. Açò ens permet prendre-ho tot amb més filosofia. Salut i fins el proper cafè.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Desprès de Copenhaguen... més Bonn

El fracàs de la cimera de Copenhaguen no desanima la ministra danesa d'energia i Clima Lykke Friss, encarregada de presidir les negociacions de Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

La ministra ha explicat que 11 representants de nacions clau van decidir en una reunió d'un dia en la seu del secretariat de Canvi Climàtic de l'ONU a Bonn, afegir una sessió extra que reunirà a alts càrrecs de 194 països en la ciutat alemanya entre el 9 i l'11 d'abril.

El fet és que hores d'ara el protocol de Kyoto és pràcticament un instrument buit de contingut. L'incompliment sistemàtic dels objectius per països ha conduït al tractat cap a un cul de sac irreversible. En tot cas el que ara es pot plantejar és un nou horitzó, diferent, que difícilment s'equiparà al que es va dissenyar en un inici.

Per llegir més: Cambio climático: PNUMA pide más esfuerzos para combatirlo

dilluns, 22 de febrer del 2010

Benvinguda a la nova etapa d'e-nvitricollS

Hola amics i amigues

Benvinguts a la nova versió d’e-nvitricollS, més directa i senzilla que l’anterior

Aquest any 2010 encetem una nova etapa desprès d'un temps d'inactivitat forçada.  Tornarem a prendre el cafè tots els dijous al bar virtual, anirem comunicant les novetats legislatives i comentarem notícies d'interès, com abans, amb un tarannà directe però amb voluntat de rigor

Una salutació i a córrer junts un altre cop

dilluns, 1 de febrer del 2010

Propostes

Actualitat sobre dret ambiental

Actualitat sobre dret ambiental
Connecta't al CEDAT

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya
Informació del SCOT

Actualitat sobre paisatge

Actualitat sobre paisatge
Accedeix a l'Observatori