Debat enXarx@ [les propostes d'e-nvitricollS]

Un dels pilars de l'ordenació territorial i, més concretament, de l'urbanisme, és el control del sistema. La manifestació de l'ordenació s'expressa mitjançant els plans (control preventiu), la implantació efectiva es manifesta amb la gestió (control pro-actiu) i l'assegurança final per verificar que tot funciona s'implementa amb la disciplina (control corrector). Tots han d'existir i funcionar correctament, perquè en cas contrari el cicle deixa de donar els resultats pels quals es va dissenyar.

La disciplina urbanística representa el mecanisme indispensable que audita el sistema. Si planifiques i vetlles per un bon model, si executes exigint els requisits legals i carregues les obligacions inherents al desplegament urbanístic, és imprescindible desprès impedir que triomfi la línia paral·lela, la que fan servir aquelles persones que se salten els dos controls previs: els infractors que actuen al marge del sistema.

Açò que sembla tant obvi, és un dels punt més febles de l'urbanisme. La disciplina urbanística he estat històricament la germana pobre del sistema (llevat d'excepcions puntuals en el temps i la geografia del nostre país). A les nostres Illes la fortuna de la disciplina és molt desigual. A Menorca es crea el Consorci per a la protecció de la legalitat urbanística a sòl rústic de l'illa de Menorca (compartint la responsabilitat amb els municipis, que són els titulars genèrics de la competència i l'exerceixen en la resta de categories de sòl). A Mallorca s'ha creat la figura de Agència de protecció de la legalitat urbanística i territorial de Mallorca, que és un organisme autònom del Consell de Mallorca dedicat a perseguir les infraccions en matèria d'urbanisme i litoral. La seva estructura i funcions estan basades en el model de la Axencia de Protección da Legalidade Urbanística de Galícia, i està oberta a la participació dels ajuntaments de l'illa. En el cas d'Eivissa i de Formentera no s'ha creat un ens específic i la competència és exercida pel propi Consell respectant l'àmbit material assignat als municipis.

El que es vol destacar al debat d'avui és la notícia publicada sobre la Axencia de Protección da Legalidade Urbanística (APLU) de Galícia, que fou la inspiradora del model de Mallorca, que està essent desballestada per l'actual govern autonòmic del PP (El País: "La oposición demanda el amparo de Protección Urbanística"). Aquest és el perill d'una determinada forma d'entendre el paper de l'administració que, d'altra banda, té l'obligació constitucional de defensar amb objectivitat l'interès general: els canvis polítics no poden dinamitar determinats pilars de la convivència ni els instruments bàsics que han d'assegurar el compliment estricte de la legalitat. Esperem que els possibles canvis polítics a les Illes en un futur, no dinamitin també les iniciatives de control de la legalitat urbanística implementats amb encert pels actuals governants.