El problema de fons és que el jutge vol impedir que en un futur puguin obrir-se processos per investigar crims contra la humanitat comesos durant la dictadura, provocant que altres jutges i les víctimes o els seus drethavents desisteixin de plantejar noves accions.
La premsa internacional s’ha fet ressò del despropòsit que suposa el processament al jutge Garzón. Valgui la mostra del “The New York Times” que dedicà una editorial a destacar la injustícia comesa contra el magistrat. De fet, en una democràcia moderna, sobta que partits i sindicats relacionats directament amb els crims comesos durant la dictadura franquista, puguin querellar-se contra algú que, en compliment de les seves funcions, investigui crims contra la humanitat. És més, a alguns comentaristes els hi sobta que aquests sindicats i partits siguin legals a Espanya (a diferència del que passa a Alemanya amb els partits nazis).
Crec que tots plegats hem de realitzar una profunda reflexió sobre el que pot suposar que continuï el procés a Baltasar Garzón, especialment el ridícul internacional que estam palesant i l’atac d’una presumpta prevaricació –que al nostre judici no existeix- amb una altra presumpta prevaricació comesa ara pel jutge Varela. La justícia no s’hauria d’instrumentalitzar injustament i políticament d’aquesta manera.
La notícia a:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada