dilluns, 29 de març del 2010

Lectura recomanada [cada dilluns, una proposta...]

Estudios de Derecho Ambiental
Quintero Olivares, Gonzalo (Dir.)
Editorial: Tirant lo Blanch.
2008
Pàgines: 1198
ISBN: 9788498761375

Matèria: Medi Ambient; Dret penal ambiental

La recomanació d’avui ja fa un parell d’anys que es va publicar, però manté una plena actualitat davant la reiterada comissió de delictes ambientals. Es tracta d’un llibre homenatge al desaparegut professor Josep Miguel Prats Canut († 2003) Catedràtic de dret penal de la URV, amb un contingut especialment dedicat al vessant penal del dret ambiental –encara que inclou alguns estudis d’altres disciplines-. L’obra, d’un volum considerable, permet reunir en un sol tom una visió plural i completa de la transcendència jurídica del medi ambient, molt especialment des de l’àmbit de la protecció que li dispensa el nostre dret penal.


dijous, 25 de març del 2010

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]



Avui gaudim d'un altre dijous fent un cafè amb els col·legues de la UPF, que encara mostren més interès que l'altre dia pel seguiment dels casos de corrupció de Mallorca. D'una banda es palesa la sorpresa per la claredat dels indicis racionals que planen sobre els presumptes delictes comesos tant en els casos que afecten a UM com ara en el cas de la imputació de l'ex-ministre Matas. A la vista de les notícies, els indicis racionals de criminalitat, que són suficients per instruir i jutjar una causa penal, afecten moltes persones, però el cas més espectacular és el de l'enriquiment de difícil justificació de l'antic líder del PP balear.

D'altra banda els tertulians destacaven el paper del misser de Matas i el joc brut que s'ha anat dissenyant des de la defensa. Pels juristes que no tenim res a amagar, ens causa estupor algunes de les trames de defensa que s'han planificant modificant la realitat i la veritat. A la facultat intentem inculcar els principis d'honestedat, de deontologia i ètica professional, molt enfora queden aquests objectius pedagògics de les pràctiques desvetllades pels mitjans de comunicació.

També s'ha discutit sobre la qüestió de les escoltes telefòniques i la manca de paral·lelisme amb el cas Gürtel, però sobre aquesta qüestió m'estim més pronunciar-me en un comentari específic, ja que discrep de la majoria de col·legues, des d'una posició d'enorme respecte a la Justícia... Així que, acabarem el cafè i parlarem d'altres coses a l'espera d'aprofundir en alguns delicats e-nvitricollS.


dimecres, 24 de març del 2010

La destrucció del Son Bosc i la llum al final del túnel

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca és l’espai natural protegit més antic de les Illes Balears, declarat a l’empara de l’antiga Llei d’espais naturals de 1975, mitjançant el Decret 4/1988, de 28 de gener, constitueix un dels ecosistemes emblemàtics de l’arxipèlag. No obstant els valors que caracteritzen aquest espai, les amenaces històriques per part d’especuladors i agressors del territori que han planat per sobre s’Albufera han estat aclaparadores. Un episodi vergonyós el constitueix la construcció d’un hotel en el llindar del Parc que trepitjava l’àmbit original protegit; de ben segur avui aquesta acció menyspreable permetria obtenir una condemna per delicte ecològic.

Un altre episodi trist de la dècada actual ha estat la recent agressió especulativa sobre un espai adjacent al parc natural d’alt valor ambiental per diferents motius, entre d’altres pel fet de representar una reserva capdal de l’orquídia de prat (Orchis robusta) i un espai vital per l’abellarol (Merops apiaster), a més d'oferir sorprenents simbiosis, com per exemple el paper que juga com a àrea d’alimentació de falcons marins (Falco eleonorae): ens referim a Son Bosc.

El precedent de la protecció d'aquest indret el trobem en una de les darreres accions del Govern de la legislatura 1999-2003. En aquell moment s’acordà, fonamentant la decisió amb nombrosos informes tècnics, l’ampliació del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca en el marc d’una política decidida a passar pàgina a una història pobre en la creació d’espais naturals protegits a les Illes Balears. El Decret 52/2003, de 16 de maig, va ampliar la protecció del Parc Natural declarat el 1988 i va incorporar, entre d’altres espais, les dunes del Comú de Muro i la zona de Son Bosc on ara es vol construir un camp de golf.

El Govern del Partit Popular de la legislatura 2003-2007, en reprendre el Govern, va reaccionar ràpidament a les pressions exercides per un grup d’hotelers de la platja de Muro que havien recorregut el Decret d’ampliació al·legant defectes en el procediment d’audiència i sense aportar cap mena d’arguments ambientals. També sense arguments ambientals el Parc va veure com li prenien Son Bosc... i és que l’any 2003 ja es sospitava que la intenció amagada era possibilitar la construcció d’un camp de golf a la zona. El més trist de tot és què aleshores l'afer feia olor a especulació i corrupció, i un cop més el decurs del temps ho va confirmar (veure notícia de premsa).
 
Afortunadament hem pogut llegir recentment al BOIB Núm. 33 de 27-02-2010, la publicació de l'Acord del Consell de Govern de dia 26 de febrer de 2010 sobre l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de s’Albufera de Mallorca, on s’adopten mesures preventives damunt una part de la finca de Son Bosc que fan inviable, pel moment, la construcció del camp de golf. La prevalença de les mesures de protecció i defensa dels valors ambientals recollida al nostre Dret de la Unió Europea, tornarà a col·locar les coses al seu lloc, d’on no haurien d’haver sortit mai per la via d’un críptic acord que estimava un requeriment del Batlle de Muro Miquel Ramis Martorell (avui convicte d’un delicte de prevaricació i inhabilitat durant deu anys –veure notícia- per retrotreure el procediment del Decret 52/2003 i matar així l’ampliació del Parc Natural (Acord del Consell de Govern de 30 de gener de 2004). Una vergonya més de l’inefable i caríssim govern que dirigí l’imputat ex-president Jaume Matas.

Però pot ser la història no acabi aquí, i és que s'ha fabulat d'utilitzar una proposició no de llei per declarar el camp de golf com a d'interès autonòmic quan només hi han en joc interessos particulars, tot un precedent molt perillós a més d'un complet insult al sistema jurídic [en tot cas la defensa de l'interès general juga a favor de la protecció de Son Bosc i els seus valors ambientals]. És més, vista la història de Son Bosc, crec que tot indica un nou camí a la fiscalia per investigar que hi ha darrera de tot aquest trist afer.

dimarts, 23 de març del 2010

El canvi climàtic i l'acció ciutadana


Molts esdeveniments són senzillament crides simbòliques d’atenció. La força de l’acció és la capacitat de sensibilitzar davant un problema qualsevol, del qual no sempre en som prou conscients. Des de e-nvitricollS ens hem sumat històricament a algunes iniciatives a favor de conservar el nostre planeta o millorar les relacions entre les persones i el medi (i entre les persones i els seus semblants).

El proper dissabte en tenim una oportunitat de mobilitzar-nos amb “l'Hora del Planeta 2010”. Aquest esdeveniment serà la major crida a l'acció organitzada mai impulsada fins al moment actual i hauria de servir per demostrar que, actuant junts, tot@s som part de la solució al canvi climàtic, a pesar de l'insuficient acord de Copenhaguen. L'Hora del Planeta, que organitza WWF, pretén implicar a més de mil milions de persones i mobilitzar a 6.000 ciutats del món per a demostrar el suport global a l'acció contra el canvi climàtic.

L'any 2009, mil milions de persones de més de 4.000 ciutats a 88 països van participar a l'esdeveniment. Edificis emblemàtics d'arreu del món, com la torre Eiffel, les piràmides de Giza, el Golden Gate, el Big Ben, la Sagrada Família, l'Alhambra o el Guggenheim, van apagar la seva il·luminació.

Segons explica la Web de l’organització, l'Hora del Planeta no deixa de ser un símbol, però és important fer veure que les conseqüències del canvi climàtic preocupen a la gent i a les institucions. El canvi climàtic perjudicarà greument no sols l'economia mundial, sinó el benestar de molta gent, a més de posar en perill moltes espècies i ecosistemes sencers. Frenar el canvi climàtic és possible, però són necessàries actuacions globals decidides.

El dia 27 de març de 2010, de 20:30 a 21:30, descobreix el que milions de persones poden fer juntes. Un gest, un símbol; mil milions de gestos, una acció global pel clima.

Visiteu la Web de L'Hora del Planeta

Vegeu altres posts sobre canvi climàtic: "Despres de Copenhaguen..."

dilluns, 22 de març del 2010

Lectura recomanada [cada dilluns, una proposta...]

Com a continuació del nostre cafè del dijous passat i com a reforç d'una denuncia que no podem obviar, avui recomanam la visió que es formulava en el número 31 (Maig-Agost 2007) de la revista "Cuadernos de derecho público" editada pel Ministeri d'Administracions Públiques, i que configura un monogràfic sobre "Ley del Suelo y corrupción", amb alguns articles d'especial interès i actualitat a les nostres illes.

Aquest és el sumari:

Joan PRATS CATALÀ: La lucha contra la corrupción como parte integrante del Derecho, el deber y las políticas de buena administración

Gerardo RUIZ-RICO RUIZ: Derecho constitucional a la vivienda versus especulación urbanística

Luciano PAREJO ALFONSO: La contribución de la Ley 8/2007, de Suelo, al remedio del arbitrismo urbanístico y su secuela de corrupción

Luis ORTEGA ÁLVAREZ: Adecuación de la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de Suelo, al orden constitucional de reparto de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas

Pablo SANTOLAYA MACHETTI: La distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas en el urbanismo y en el régimen de la vivienda

Javier GARCÍA FERNÁNDEZ: La reforma de la Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local para combatir la corrupción en el ámbito de la vida municipal

Antonio VERCHER NOGUERA: Delitos sobre la Ordenación del Territorio y la Corrupción Urbanística: Notas sobre su Tratamiento por el Ministerio Fiscal

Les dades completa de la fitxa les trobareu a DIALNET


dijous, 18 de març del 2010

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]



Aquest dijous capvespre ens hem pres un cafè a la UPF, amb els col·legues de la facultat, aprofitant la meva intervenció al MOA (IdEC-UPF). Lamentablement no hem parlat de temes acadèmics, ans el contrari, el tema central ha estat una qüestió molt pedagògica però del tot lamentable, i és que tothom volia notícies fresques de Mallorca, dels casos de corrupció que tenen desbordats a jutges, a fiscals i a investigadors. És suficient una visita a la premsa de les Illes Balears per comprendre l'abast del problema social i polític que viuen les Illes (més concretament Mallorca).

Des del fòrum de la facultat la impressió és que ens trobam davant un problema que no només ateny a la classe política. Hi ha una qüestió que per molts passa desapercebuda, i és que la corrupció requereix el concurs necessari dels empresaris que paguen comissions, contracten persones fraudulentament o compren voluntats. En l'àmbit urbanístic la corrupció, amb moltes manifestacions, es presenta amb més freqüència que la finalment investigada i detectada pels tribunals... a Mallorca tothom s'ho ensuma, però són més els que callen.

Els juristes que també ens dedicam a la docència tenim el deure de denunciar aquestes pràctiques i inculcar nous valors ètics als futurs professionals del Dret: tolerància zero en vers la corrupció.


dilluns, 15 de març del 2010

Lectura recomanada [cada dilluns, una proposta...]

Amb la vista posada en els aconteixements que vivim a Mallorca, cal recuperar algunes lectures alliçonadores, en especial perquè som molts els qui opinam que la corrupció a l'entorn de l'activitat urbanística es troba més estesa del que sembla (de fet les mesures legals adoptades en són una resposta a una constatació) i generen una difusa alarma social (per no dir que són acceptades en silenci per molts ciutadans i ciutadanes que no ho veuen com una inacceptable anormalitat).

DOMINGO ZABALLOS, Manuel J.

Títol: "Las Denominadas "medidas anticorrupción" en el texto refundido de la ley de suelo: comentario a la Disposición adicional novena del TRLS-2008"
Document Font: Revista del poder judicial. -- ISSN 1139-2819. -- N. 87, tercer trim. 2007-cuarto trim. 2008, p. 91-122
Matèria: Delictes urbanístics

dijous, 11 de març del 2010

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]



Avui, fent el cafè, hem parlat dels efectes contraproduents que genera l’excés de normativa. Sovint, contra el que pot pensar-se en ocasions, superposar més i més disposicions normatives o més i més instruments d’ordenació, més i més mecanismes per blindar un determinat objectiu, en comptes de resoldre un problema, el pot agreujar i complicar. La hipertròfia normativa acostuma a generar més inseguretat que beneficis al sistema jurídic. En una ocasió un humorista gràfic va representar en una tira còmica una expressió que venia a dir “estam cercat una solució tècnica al problema generat per la solució tècnica que vàrem implantar per resoldre un problema tècnic generat pe la solució tècnica implantada per resoldre un problema...” Desgraciadament aquesta frase que podia pertànyer a un diàleg dels germans Marx, representa una via d’acció massa comuna a les nostres administracions públiques.

El més lamentable és que pot resultar molt difícil resoldre un problema estructural mitjançant pedaços (apedaçar el sistema jurídic); i encara pot resultar més complex trencar amb la font del problema i canviar a fons el règim viciat. A la pràctica, i desprès de molts anys d’experiència, acaba per imposar-se la política del pedaç per damunt de la reforma estructural.

Queda apuntat el problema per ser abordat més a fons en properes ocasions i amb el recurs a casos concrets. Ara mateix el cafè s’acaba i hem de tornar a la feina... Per cert, un cafè de Kenya veritablement complet i saborós.

dilluns, 8 de març del 2010

Lectura recomanada [cada dilluns, una proposta...]

En iniciar-se el present curs, el nostre amic i Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa, va presentar una nova edició actualitzada de la seva "Introducción al Derecho Urbanístico" que va publicar per primer cop l'any 2005. L'obra, per l'extensió, format i estructura, s'està convertint en un manual d'extraordinària utilitat i versatilitat, especialment en l'àmbit de l'ensenyament universitari, el que la converteix en una eina molt recomanable.

INTRODUCCION AL DERECHO URBANISTICO

de LOPEZ RAMON, FERNANDO

MARCIAL PONS 2009
223 pàgs.
Llengua: CASTELLANO
Enquadernació: Tapa blanda
ISBN: 9788497686822
Col·lecció:
Número d'edició:1ª
Any d'edició:2009
Plaça edició: MADRID

dijous, 4 de març del 2010

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]



Aquest dijous capvespre me trob a Tarragona on he d'explicar a un seminari de la Universitat Rovira i Virgili, dins el Màster Oficial de Dret Ambiental que organitza la URV i el CEDAT, les relacions entre Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Natural, obrint camí a les classes més específiques sobre instruments d'ordenació territorial de protecció del patrimoni natural: com el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) -que és un Pla Territorial Sectorial en la nomenclatura catalana- o instruments urbanístics com el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner -els plans directors urbanístic també són una figura pròpia de la legislació urbanística de Catalunya-.

Fent el cafè amb un col·lega de la facultat de Ciències Jurídiques li he tornat a traslladar la meva grata sorpresa per la projecció i qualitat d'alguna de les ofertes i infraestructures de la URV, una universitat petita prou ben ubicada als rànquings (encara que em refio més de les meves observacions que dels llistats classificatoris). Açò ens ha de fer reflexionar al voltant del fet que també les universitats petites poden cercar vies per oferir qualitat. Aquest Màster Oficial en Dret Ambiental (MODA) n'és un bon exemple i la creació del Centre d'Estudis de Dret Ambiental (CEDAT) n'és un altre. En dirigir-me a la sala del Seminari 1, el meu Mac s'ha adaptat perfectament a la ben condicionada aula i m'ha tornat a sorprendre als passadissos veure uns aparadors plens de llibres editats que tenien com autors a professors de la facultat. Algú en aquestes illes n'hauria de prendre nota.

Bon cafè!

dilluns, 1 de març del 2010

Incorporat el vol de 1956 a l'IDEIB

El passat dia 25 de febrer es va anunciar la càrrega i posada en funcionament del vol de 1956 a l’IDEIB (Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears), ortofoto que prové d’un vol fotogramètric de l’any 1956 realitzat a nivell estatal en cooperació entre l’exèrcit de l’aire d’Espanya i la Força Aérea dels EEUU. Aquesta fita s’ha pogut completar gràcies a la col·laboració entre la Direcció General d’Ordenació del Territori de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat de la CAIB i el Ministeri de Defensa. Les feines han consistit en una ortorectificació d’aquest vol, per tal d’aconseguir una imatge continua de totes les Illes Balears de l’any 1956, que ara és consultable a través d’Internet.

La importància del vol de 1956 i la major importància encara de la incorporació a l’IDEIB no ens pot deixar indiferents. D’una banda perquè la fotografia coincideix en el temps amb l’aprovació el 1956 de la primera llei del sòl estatal espanyola (Llei del Sòl de 12 de maig de 1956), és per açò que (particularment en el cas de les Illes Balears, però també en altres casos) les administracions públiques han considerat legal aquelles edificacions que apareixen en aquesta foto, sense considerar altres elements com les llicències i autoritzacions. Així la Llei 6/1997,de 8 de juliol, de Sòl Rústic de les Illes Balears, a la disposició transitòria segona estableix que hauran de ser els plans municipals els que regulin els requisits mínims per considerar si un habitatge existent en sòl rústic és susceptible de ser objecte d’obres de reforma i ampliació. Per aplicar aquesta previsió el PTI de Mallorca, a la norma 28, estableix els requisits mínims per considerar un habitatge com a legalment existent. Una de les claus es troba en el fet que cal que l’habitatge s’hagués construït a l’empara d’autorització. Malgrat açò, no serà exigible l’aportació de la llicència municipal en cas d’habitatges existents abans de l’entrada en vigor de la Llei del sòl de 1956, la qual cosa s’acreditarà mitjançant un certificat municipal, emès partint de la constància de l’esmentat habitatge en el cadastre o en qualsevol registre o document públic; aquí és on el vol de 1956, fet ara públic, és determinant, i és que es considera que allò que no apareix a la foto, en canvi, requereix haver tingut llicència o haver realitzat un procés de legalització. Una altra previsió és la de la Norma 18, apartat 2.b.1.a, sobre equipaments que poden establir-se en edificacions anteriors al 14 de juliol de 1956, ja que "el volum edificat abans d'aquesta data és denominat nucli original" als efectes del PTI de Mallorca. En el cas del PTI de Menorca no hi ha cap previsió semblant però, per exemple, sobre aquest principi es van establir els criteris per regularitzar un seguit de parcel·lacions i nuclis rurals (articles 53 a 56). Per altra banda, el PTI d’Eivissa, a la norma 13, estableix que fins que no resultin incorporats a l'ordenació, no es consideraran edificis o instal·lacions existents els que es trobin en situació de fora d'ordenació i no s’estimarà que tenen tal consideració les edificacions finalitzades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei del sòl de 1956.

Punta Prima (Menorca) 2009
Punta Prima (Menorca) 1956

D’altra banda, segons apunta la pròpia Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, cal destacar la importància històrica d’aquest vol: “com a foto, es tracta d’un document que reflecteix la situació territorial i la tecnologia de l’època en què fou realitzada. Però també té un gran interès com a font documental que dona una informació coherent de l’evolució històrica del territori de les Illes Balears preturístiques, una passejada per les Balears del 1956 permet constatar que les nostres illes han canviat més aquests darrers cinquanta anys que des de l’edat mitjana fins a l’any 1956, i és per açò que resulta una font auxiliar de primer ordre per interpretar com s’organitzava el nostre territori en temps pretèrits.”

Unes dades de Mallorca: “el 1955, la població resident era de 352.000 persones i just hi havia 5000 places turístiques, gairebé totes concentrades a la badia de Palma amb un fenomen de forta litorització, hotels, sense apartaments o altra tipologia i amb un turisme que ja superava la mitja del turisme espanyol.”

Font IDEIB. Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears

Propostes

Actualitat sobre dret ambiental

Actualitat sobre dret ambiental
Connecta't al CEDAT

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya

Actualitat sobre ordenació territorial a Catalunya
Informació del SCOT

Actualitat sobre paisatge

Actualitat sobre paisatge
Accedeix a l'Observatori