Asseguts devora la finestra del nostre Bar virtual, amb un cafè curt i intens, amb els diaris oberts que escupen titulars de noves detencions, de nous casos de corrupció, de llistes interminables d’imputats, de membres de partits polítics expulsats o que abandonen la militància per “voluntat pròpia”... Quasi que donen ganes de tancar-los -els diaris i els corruptes, volem dir- i de posar-se a parlar de qualsevol altre tema.
Un dels diaris destaca amb titulars proves que demostren que l’empresa que va guanyar el concurs de Can Domenge (Palma), que permetia urbanitzar i edificar una zona de nova centralitat a Ciutat, sabia que seria l’adjudicatària amb molta antelació a la celebració del procés selectiu. A cap de noltros ens ha sobtat la notícia, era quelcom que s’anava escampant des de feia temps, corria de boca en boca.
El que més s’ha comentat és el fet que, a la vista de les sospites sistemàtiques de casos de desviament de fons públics procedents d’obres milionàries, el que cal es demostrar si aquests diners malbaratats anaven a butxaques privades o també servien per finançar a determinats partits polítics. El temps ho dirà.
També la querella a Garzón ha tornat a posar-se damunt la taula. El que ha comentat algú és si els límits de la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’amnistia, cobreix els assassinats i el delicte de desaparició forçosa. En cap article de la Llei es dóna clara cobertura als crims considerats de “lesa humanitat”. És més, l’article primer estableix una clara excepció sobre aquest supòsit:
“I. Quedan amnistiados:
Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad al día 15 de diciembre de 1976.
Todos los actos de la misma naturaleza realizados entre el 15 de diciembre de 1976 y el 15 de junio de 1977, cuando en la intencionalidad política se aprecie además un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de reivindicación de autonomías de los pueblos de España.
Todos los actos de idéntica naturaleza e intencionalidad a los contemplados en el párrafo anterior realizados hasta el 6 de octubre de 1977, siempre que no hayan supuesto violencia grave contra la vida o la integridad de las personas."
Malgrat que l'incís destacat es va redactar pensant en actes terroristes (essencialment del FRAP, l'ETA o els GRAPO) en absolut permet esvair actes de terrorisme d'Estat o delictes de sang comesos durant la dictadura.
Prevarica el jutge Garzón? Podem admetre en democràcia que un partit polític col·laborador amb el genocidi franquista pugui exercir accions com una querella contra un jutge defensor dels drets humans i sortir indemne? No s’hauria de plantejar d’una vegada la il·legalització d’aquests partits que en el passat van col·laborar amb la dictadura? Probablement la coneguda Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics no s’hagi aplicat en casos que clamen justícia i reparació de la memòria històrica.
Entrades
2 comentaris:
Ja saps el que penso d'això. Soc molt més enèrgic i radical que tu exigint la il·legalització dels partits feixistes que van donar suport el cop d'estat i la posterior dictadura de Franco. També crec que cal perseguir, jutjar i condemnar els crims del règim.
Pere P.
Fa ganes d'entrar a sac amb temes com aquest. Tots els que volen deixar-ho estar i parles de reconciliació i convivència des de l'oblit són persones herevas dels que van "guanyar". De fet van tenir 40 anys per reparar els "danys dels republicans": Quina barra! I encara hem de constatar la influència de Falange damunt part de la magistratura més important del país.
Publica un comentari a l'entrada