Era medianoche en Bhopal
Autors: Dominique Lapierre
Javier Moro
Lloc i data d'edició: Barcelona 2001 (1a Ed.)
Editorial: Planeta
Pàgines: 424
Enquadernació: Rústica
Idioma: Espanyol
Crec imprescindible proposar aquest extraordinari llibre de periodisme d'investigació que es llegeix com una novel·la, amb un estil que et captiva i que et sorprèn. L'obra està escrita per Dominique Lapierre, conegut periodista francès d'investigació al costat de l'espanyol Javier Moro (autor de Senderos de libertad, obra sobre la destrucció de l'Amazònia). Els autors es van llançar a la fi dels anys noranta a recompondre els fets i els personatges principals d'aquest magnicidi. El resultat va ser un llibre titulat Era medianoche en Bhopal la primera edició de la qual va ser publicada en el 2001. Probablement, és la visió més independent que podem obtenir d'aquests fets. Els autors, fent una tasca seriosa i pacient, varen recopilar els testimoniatges d'enginyers que van participar en la construcció de la fàbrica. Els autors narren, per exemple, que quan van localitzar el director de seguretat de Union Carbide en Bhopal, que ara viu en una ciutat perduda dirigint una fàbrica de sabons, els va etzibar: "Duc quinze anys esperant la vostra visita" (extret d'una entrevista a la web). Dels seus armaris van sortir pil·les de documents que s'havia dut de la fàbrica pensant que un dia serien útils perquè la veritat sortís a la llum. Amb aquesta documentació els autors del llibre varen començar a recompondre el funcionament intern de la fàbrica i els noms dels protagonistes d'aquesta història. Una història que és també un reflex de fins a on pot arribar la cobdícia empresarial quan es conjuga amb l'afany de lucre i la falta d'escrúpols.
El llibre pren una actualitat decisiva ara que s'acaba de fer pública la vergonyosa sentència sobre la responsabilitat de la catàstrofe ambiental i humana succeïda la nit del 2 al 3 de desembre de 1984. Més de 25 anys desprès tot es tanca amb la sentència amb que un tribunal indi va condemnar aquest dilluns a dos anys de presó a set directius de Union Carbide i a una multa de 500.000 rupies (10.600 dòlars, gairebé 8.900 euros) a la pròpia delegació índia de la companyia nord-americana en relació amb la fugida tòxica de la fàbrica de pesticidas de Bhopal (centre), que va causar més de 30.000 morts (les fonts oficials parlen de 26.000) i centenars de milers d'afectats.
El Desastre de Bhopal, es va originar en produir-se una fugida de 42 tones de isocianato de metilo en una fàbrica de pesticides propietat de la companyia nord-americana Union Carbide (part dels actius de la qual van ser posteriorment adquirits per Dow Chemical). L'accident va ocòrrer al no prendre's les degudes precaucions durant les tasques de neteja i manteniment de la planta, una reacció exotèrmica va provocar l'esclat per sobrepressió de les vàlvules de seguretat dels tancs i amb això l'alliberament a l'atmosfera del gas tòxic. En entrar en contacte amb l'atmosfera, el compost alliberat va començar a descompondre's en diversos gasos molt tòxics que van formar un núvol letal que, al ser més densos els gasos que el formaven que l'aire atmosfèric, va recórrer arran de terra de tota la ciutat. Milers de persones van morir de forma gairebé immediata asfixiades pel núvol tòxic i moltes altres van morir en accidents en intentar fugir d'ella durant la desesperada i caòtica evacuació de la ciutat. S'estima que entre 6.000 i 8.000 persones van morir en la primera setmana després de l'escapament tòxic i almenys altres 20.000 van morir posteriorment com a conseqüència directa de la catàstrofe, que va afectar a més de 600.000 persones, 150.000 de les quals van sofrir greus seqüeles. A més, van perir també milers de caps de bestiar i animals domèstics i tot l'entorn del lloc de l'accident va quedar seriosament contaminat per substàncies tòxiques i metalls pesats que trigaran molts anys a desaparèixer. La planta química va ser abandonada després de l'accident i Union Carbide mai va respondre pels danys causats, fins la sentència que ara s'ha fet pública.
La resolució judicial ha aixecat una gran indignació entre els col·lectius d'afectats, no només pel caràcter mòdic de les condemnes sinó pel fet que no hagin arribat fins 26 anys després de produïr-se els fets. Tenint en compte l'edat avançada de la majoria de processats i el fet que poden recórrer el dictamen a instàncies judicials superiors, molts d'ells ho tindran fàcil per el·ludir la presó o el pagament de multes.
Un veritable insult, on els més pobres tornen a pagar la factura d'un model d'enriquiment predador i immoral.
La notícia a la premsa:
Avui;
La Vanguardia;
El Periodico;
El Pais;
Diario de Mallorca.
Entrades
