Lectura recomanada [cada dilluns, una proposta...]

Evaluación de impacto ambiental
Evolución normativo-jurisprudencial, cuestiones procedimentales y aplicación sectorial
Autor principal: Nogueira López, Alba (dir.)
Lloc i data d'edició: Barcelona 2009
Editorial: Atelier
Pàgines: 293
Encuadernació: Rústica
Idioma: Espanyol

La decisió de la Unió Europea de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental determinats projectes constitueix, probablement, una de les principals fites en el reforçament de les tècniques preventives de tutela ambiental. Des que en l'any 1985 en l'àmbit comunitari s'aprovés la primera Directriu que va introduir en el nostre entorn aquest instrument, la normativa ha evolucionat profundament buscant millorar la protecció ambiental. Aquest volum col·lectiu ofereix una visió actualitzada d'aquesta tècnica, des d'una perspectiva interdisciplinar en la qual diversos autors aborden els canvis normatius recents en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.

El llibre pretén contribuir a una millor comprensió dels punts en els quals el debat doctrinal, la pràctica administrativa i l'evolució jurisprudencial han coincidit a trobar problemes jurídics o dificultats d'aplicació. El llibre inclou estudis que indiquen el camí normatiu i jurisprudencial que ha seguit l'avaluació d'impacte ambiental. També són objecte d'estudis específics qüestions com la qualitat dels estudis d'impacte ambiental; la correcta integració de les avaluacions d'impacte en els procediments d'autorització ambiental integrada; les vies de potenciació de la participació ciutadana; la disciplina o el complement que suposa l'avaluació ambiental estratègica per a la protecció ambiental; punts tots ells d'intensos debats que incideixen en la percepció sobre la vitalitat i utilitat d'aquesta tècnica.

Finalment, el volum incorpora a més un conjunt d'estudis sectorials que permeten apreciar la punta d'aquesta tècnica en àmbits concrets (ports, infraestructures hidràuliques, protecció del patrimoni) oferint una visió nova de l'aplicació de l'avaluació d'impacte ambiental. La nova regulació en matèria d'avaluació d'impacte ambiental és objecte d'un estudi crític en aquest llibre, amb una exhaustiva referència a la jurisprudència i als canvis precisos perquè, efectivament, actuï com una de les tècniques principals de tutela preventiva ambiental.

(Nota de l'editor. Traducció J. M. Gómez)

Actualitat: Si pot empitjorar... [...i les lleis de Murphy]

Si una situació pot empitjorar, només és qüestió de temps que empitjori. La política territorial i urbanística del llevant espanyol (especialment de la Comunitat valenciana i la Regió de Múrcia) es troba en l'ull de mira de la Unió Europea per incompliment sistemàtic dels principis més elementals de l'ús racional del recurs sòl.

Ara ens trobem que: Valencia abre la puerta a comercios y centros turísticos en suelo no urbanizable tot un despropòsit a afegir a un territori molt maltractat i menyspreat pels dirigents polítics que governen les autonomies concernides.

Segons extraiem de la notícia, l'Executiu valencià, que ha estat en el punt de mira internacional pels abusos urbanístics comesos a la Comunitat Valenciana en els últims anys, va aprovar ahir un Decret llei "amb caràcter d'urgència" que modifica diversos articles de la llei Urbanística Valenciana (LUV), la llei d'Ordenació del Territori (LOT) i la llei de Sòl No Urbanitzable, amb l'objectiu de permetre la instal·lació de comerços i centres turístics en sòl no urbanitzable. El nou decret "possibilita o facilita" que es puguin situar lluny del nucli urbà cases rurals, botigues de productes agrícoles o de plantes ornamentals i fruiteres, estacionaments de vehicles i maquinària, campaments de turisme, centres esportius o recreatius i centres educatius i sanitaris.

A manca d'analitzar el text concret del Decret llei i comprovar el procediment que se seguirà per a implementar aquest colador urbanístic, la primera valoració que faig és, dins del meu astorament, molt negativa i representa una urpada més de l'urbanisme salvatge que València s'ha dedicat a desplegar associat a escàndols polítics i econòmics que, abans o desprès, faran desfilar a més d'un davant jutges i fiscals.

Actualitat: decisions i errades històriques [Menorca: O la carretera orbital o els talaiots]

"Es perdran dos talaiots, un recinte de taula, un hipogeu, una murada ciclòpia, així com diversos elements etnològics, si s'arriba a materialitzar la nova carretera que s'ha previst a Maó (coneguda com orbital) per enllaçar la via de l'hospital amb la carretera de Sant Climent... (Llegir-ne més)"

Com hem pogut veure als mitjans de comunicació de Menorca, el Pla director sectorial de carreretes es troba en exposició pública. Moltes de les propostes que planteja són assenyades i amb visió de futur dins uns objectius de sostenibilitat territorial. Per contra, també apareixen propostes forassenyades i que es fan molt enfora de la coherència amb el Pla territorial insular i amb la declaració de l'illa com a Reserva de la Biosfera.

Un exemple el tenim amb la idea recuperada de "carretera orbital, una via que duplica i fa de variant dels accessos existents entre l'hospital i la carretera de Sant Climent, que destrossarà innecessàriament un paisatge i un patrimoni protegit digne d'un altre tipus de tracte institucional. No hi ha cap estudi fonamentat d'IMD i de la càrrega de la ronda de Maó que justifiqui la via. El que en aquesta illa es conceben com a embossos i saturació, són simples puntes de trànsit que farien riure en qualsevol indret més poblat on realment es produeixen coes i retencions quilomètriques que impliquen pèrdues substancials de temps i doblers. No és aquest el cas de Menorca, on les distàncies són limitades. Més valdria pensar en no perdre el ritme i la calma que tant han caracteritzat l'illa durant segles... però amb iniciatives que s'indigesten al territori i contràries a la cultura de la sostenibilitat, no avançarem per bon camí.

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]

Avui fa calor, una calor que anuncia per demà molta humitat i, pot ser, pluja. El cafè i el lloc conviden a relaxar-se i parlar de poques coses. Però, com sempre, basta que algú tregui un tema per encetar la discussió.

Entre d'altres qüestions ha sortit, com no pot ser d'altra forma, la notícia de la retirada del projecte de Llei d'ordenació de territori i urbanisme  (Llei del sòl) per tal d'arribar a un consens ample amb l'oposició al Parlament de les Illes Balears. El que sobta, però, és que UM mantengui en ferm el seu projecte tramitat com a proposició de llei i que va comptar amb el vot favorable del PP per a continuar la corresponent tramitació parlamentària. El sentir general va ser que, hem perdut una nova legislatura i seguirem uns anys més sense legislació urbanística pròpia per vergonya del conjunt del país.

Per contra també s'ha comentat la reforma del Decret Nadal, que probablement impliqui un allau de projectes de reforma "aprofitant la conjuntura"... (Notícia a Diario de Mallorca)... L'escepticisme va ser eloqüent... però es cafè estava molt bo (en plena crisi i retallada de sous, un Blue Mountain de Jamaica és tot un consol).

Actualitat: els vessaments de petroli al Golf de Mèxic (i II)

El principi d’integració dels costos ambientals implica incorporar als processos productius les inversions necessàries per evitar la contaminació (en sentit ample). Aquesta és una manifestació del principi contaminador-pagador i s’expressa de diverses formes, des dels sistemes de recuperació de residus als impostos per emissions. La normativa ambiental ha ampliat el principi de “qui contamina paga” estenent la responsabilitat a la reparació dels danys causats per la contaminació i a la restitució dels recursos naturals a l'estat en el qual es trobaven abans que es produís el dany.

Arribats a aquest punt ens podem fer la següent pegunta: què ha fallat perquè quaranta anys de catàstrofes ambientals amb danys irreparables, no hagin servit per aprendre de les nostres errades?

Crida l'atenció que ara se sentin laments davant la fuita de petroli a la plataforma de BP del Golf de Mèxic. També és sorprenent que hagem d'acceptar notícies que afirmen que BP havia ignorar fins a tres alarmes abans de l'explosió que va produir la catàstrofe ambiental a l'indret. La improvisació fa que BP dugui setmanes aplicant, un darrera l'altra; suposats "plans B" per fer front a la situació. La realitat és que, com anuncien els mitjans de comunicació, l'escapament de cru continua mentre la petroliera continua cercant la solució per frenar-lo.

La pregunta clau ara és: qui tornarà a pagar la factura real dels danys? Encara avui els efectes del naufragi de l'Exxon Valdez (1989) no s'han superat completament i els danys són ja tant elevats que no poden ser avaluats de manera certa. Qui ha anat pagant la factura de la catàstrofe que assolà Alaska? El que està clar que els danys a la fauna que es van produir en aquesta zona encara se segueixen estudiant.

Pels més optimistes: com a mínim l'abocament va conduir a l'aprovació de nova legislació mediambiental als Estats Units d'Amèrica (Oil Pollution Act 1990). Desprès de la catàstrofe actual, també es revisarà la legislació? Lamentablement la solució no depèn només del Dret Ambiental.

Actualitat: els vessaments de petroli al Golf de Mèxic (I)

Des dels origens la humanitat ha conviscut amb el risc. Cada dia realitzam dotzenes d’activitats que comporten un risc de grau variable, que ens acompanyen i que es fan quotidianes amb absoluta normalitat. El simple fet de pujar a un cotxe i conduir comporta un risc inherent d’accident, que en ocasions porta causa a la pèrdua de la propia vida; tenim perfecta consciència del risc, però no per això deixam d’utilitzar el cotxe: els complexos mecanismes de la psicologia del risc, malgrat generar certes pors, ens condueixen lliurement a assumir les possibles consequències d’una activitat arriscada pensant que “no ens tocarà a noltros”.

La convivència amb el risc d’accident ambiental també és assumida amb total normalitat per les societats actuals, especialment per les més desenvolupades. Seleccionant un risc ambiental sever com els accidents marítims de vaixells petroliers, obtindriem les següents dades per calibrar l’acceptació de la convivència amb la potencial catàstrofe mediambiental: durant els darrers 50 anys s’han produit 1.500 accidents protagonitzats per petroliers, que tingueren com a conseqüència final uns 700 naufragis amb vessaments al mar i generació de marees negres; en 5 ocasions es varen produir rotures completes del casc del vaixell[i]. Aquestes dades impliquen que cada any es produeixen una mitjana de 30 accidents de petroliers, amb una sequència de 2,5 mensuals.

Però els accidents que impliquen vessament d’hidrocarburs a la mar són molt més que col·lisions i naufragis, i és que la meitat dels abocaments incontrolats de petroli que es produeixen al món procedeix dels vaixells de transport d’hidrocarburs –no sempre accidentals- als quals cal afegir accidents en conduccions o en pous d’extracció –especialment en plataformes a alta mar-. Segons dades del Worldwatch Institute i del PNUMA de la ONU, els petroliers transporten diàriament una mitjana de 107 milions de tones de cru i, segons els informes de les organitzacions Oil Spill Intelligence Report (OSIR) i Tanker Owners Pollution Federation (ITOPF), entre 1968 i 2000, la meitat del combustible abocat procedia de vaixells de transport. Tot i això, des de 1990 els abocaments d’hidrocarburs s’han anat reduint, fins a arribar a les 48.600 tones perdudes durant l'any 2000, el que inclou pèrdues procedents de vaixells, de conduccions, de pous d'extraccions i d’instal·lacions d'emmagatzematge. Aquest és el volum més baix de pèrdues des de 1968, encara que en 1979 es va produir una punta de 1,5 milions de tones de petroli abocades de forma accidental. El descens del nombre d'accidents soferts pels petroliers i del nombre de tones abocades, indiquen els informes consultats, està relacionat amb la utilització del doble casc per a protegir els petroliers, així com l'augment de mesures internacionals de control. Entre 1968, quan van començar a registrar-se les pèrdues d’hidrocarburs, fins a l'any 2000, es van produir 7.600 incidents, que van provocar l'abocament de 10,6 milions de tones combustible[ii].

---

[i] Font: Huther, Michel. Accidentes de Buques. Retorno de experiencia. Bureau Veritas – Marine Division (Paris). Escuela Superior de la Marina Civil de Gijón. 2008.

[ii] V. A. Signos vitales 2002. Worldwatch Institute. www.worldwatch.org (existeix una edició en català 2002-2003, editada pel Centre UNESCO de Catalunya).

Lectura recomanada [cada dilluns una proposta]

Manual de medio ambiente y sostenibilidad

Autor principal: Granados Sánchez, Jesús

Lloc i data d'edició: Madrid 2010

Editorial: Dykinson

Pàgines: 148
Encuadernació: Rústica

Idioma: Espanyol

El llibre que recomanam avui és una novetat editorial interessant pel contingut i l'abast que concentra en només un centenar i mig de pàgines. L'obre tracta de ser una eina útil d'introducció al medi ambient i al desenvolupament sostenible escrita amb la intenció de convidar a la reflexió. El llibre s'estructura en tres capítols que pretenen tractar la temàtica mediambiental des de diversos fonts. Arranca l'autor des d'un marc conceptual exposat al primer capítol, que vol provocar l'anàlisi dels conceptes claus i les bases del pensament com origen de la concepció que tenim de noltros i de l'entorn on vivim. En el segon capítol aborda les problemàtiques socioambientales a través de l'anàlisi de les seves causes i les conseqüències. Aquest apartat parla dels riscos ambientals potencials coneguts, alhora que planteja la incertesa que suposa el desconeixement que posseïm dels efectes greus i irreversibles que l'ús de moltes tecnologies pot provocar a llarg termini. El tercer i últim capítol presenta una sèrie de mesures socials i institucionals que poden ser útils per resoldre les principals problemàtiques socioambientales i reorientar l'economia cap a la sostenibilitat.

Com veieu és un llibre que parla de realitat i de reptes, i dóna què pensar.

Actualitat: una diada més...

Diada de la diversitat biològica 2010 

22 de maig de 2010 - Dia mundial de la biodiversitat

+ info

Convocatòries: Dia mundial de la biodiversitat 2010

Demà dia 22 de maig tendrà lloc el Dia mundial de la biodiversitat que enguany té un especial relleu en el marc de l'Any Internacional de la Diversitat Biològica - 2010. Però l'anterior afirmació contrasta amb el fet que, la realització del Dia mundial de la biodiversitat que implica que a tot el món s'organitzin milers d'actes i activitats per a celebrar-lo, coincideixi amb un altre fet: durant la diada, com a qualsevol altre dia, s'extingiran unes quatre espècies cada hora.

És evident que el 22 de maig és un dia especial pel sols fet que en aquesta data el món celebri tots els anys un dia dedicat a la diversitat biològica. També és evident que fixar diades representa un gest significatiu de sensibilització que ofereix l'oportunitat per a cridar l'atenció del públic sobre les qüestions que estan en joc. Però el perill de les diades és que l'endemà ho oblidem tot. La tasca d'informar, motivar i sensibilitzar no pot reduir-se a un sol dia de l'any, cal una feina continuada que, hores d'ara, té uns efectes massa limitats si atenem a la dimensió del problema en termes científics -sense entrar-hi en dramatismes innecessaris- segons es descriu en els més prestigiosos estudis sobre la matèria.

Així, doncs, aquí també caurem en el parany d'anunciar la diada però seguirem al llarg de l'any treballant per recordar la importància de preservar la diversitat biològica, una importància que s'escapa normalment de les prioritats de la generalitat de la ciutadania.

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]

Com no podia ser d'altra manera, avui el cafè s'ha agitat amb la notícia de l'acord de l'equip de govern del Consell de Mallorca amb el principal partit de l'oposició per aprovar la modificació del Pla territorial insular de Mallorca que, entre d'altres coses, elimina totes les Àrees de reconversió territorial de les zones POOT (ART 8.1 a ART 8.13), les ART amb creixements prevists i transferències d'aprofitaments (ART 10.1, ART 10.3 a ART 10.6 i ART 10.9), a més de transformar les que tenien destinació de millora paisatgística (ART 9.1, ART 9.2 i ART 10.2) que es transformen en Àmbits d'intervenció paisatgística (AIP) en aplicació de les previsions de protecció del paisatge (Conveni de Florència) a les que s'afegeixen dos AIP nous: l'entorn del Monestir de la Real i l'entorn de Son Reus.

La notícia comporta a més, la reducció de 482,92 Ha de creixements respecte les previsions del 2004 i una passa en favor d'un model territorial més sostenible.

L'acord és possiblement històric, però hi manquen altres passes i acords amb relació a amenaces d'agressions irreversibles sobre el territori de Mallorca. Son Bosc era al cap dels contertulians, com també ho era la manca d'iniciatives de protecció d'espais naturals a Mallorca on les propostes de nous espais naturals protegits romanen dins calaixos i no s'aproven les escaients figures d'ordenació... però això dona per a debatre amb un altre cafè.

Convocatòries: Setmana de la custòdia del territori

La quarta edició de la Setmana de la Custòdia del Territori, organitzada per la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya, es celebra enguany del 21 al 30 de maig. Durant aquests dies es portaran a terme diferents activitats arreu de Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

La inauguració de la 4a Setmana i+ de la Custòdia del Territori, tindrà lloc el dissabte 22 de maig a partir de les 10h del matí al Parc de la Ciutadella de Barcelona amb diversos concerts de música catalana, exposicions de biodiversitat i custòdia, mercat de productes de la terra, demostracions de cuina tradicional catalana, animació infantil i moltes sorpreses més, segons explica la web de la Setmana: 4a Setmana i + de la Custòdia del territori.

Convocatòries: Paisatge

Col·loqui Internacional

Paisatges de la vida quotidiana
Intercanvi de mirades entre la investigació i l’acció

16-18 de març 2011

Lloc: Perpinyà (França) i Girona (Catalunya, Espanya)

El col·loqui està dirigit tant a les comunitats de ciències socials com a les de ciències biològiques, als professionals del paisatge i als polítics de les diverses administracions sobretot dels països europeus; però també està obert a aquestes mateixes comunitats de països no europeus.

Es realitza la darrera crida per a realitzar aportacions:
S’accepten comunicacions orals i en pòster, en una de les tres llengües del col·loqui. Un resum de 200 caràcters (espais inclosos) s’ha d’enviar en forma de fitxer electrònic (Word o pdf) abans del 1 de juny de 2010 al següent correu conf.paysage@cemagref.fr

La selecció de les propostes es farà per part del Consell Científic i s’advertirà als autors de l’acceptació de la seva contribució abans del 31 de juliol de 2010. El text complert de les comunicacions s’haurà de presentar al comitè d’organització abans de l’1 de desembre de 2010. Les actes de la conferència (comunicacions orals i pòsters) s’editaran en suport electrònic i es remetran als participants.

Lectura recomanada [cada dilluns una proposta]

Conflicto ambiental:caso de las centrales térmicas de Castejón, Navarra. Caso del litoral valenciano. Caso del New Flame-Algeciras, Cádiz

Autor principal: Loperena Rota, Demetrio (Dir.)

Lloc i data d'edició: Cizur Menor (Navarra) 2009

Editorial: Aranzadi Thomsom Reuters

Pàgines: 476
Encuadernació: Rústica
Idioma: Espanyol

El Projecte Conflicte Ambiental pretén analitzar conflictes econòmics i socials que afecten als recursos naturals mitjançant un mètode científic inductiu: d'una banda, brandir la normativa i els principis de dret aplicables a partir del cas concret; d'altra banda, avaluar les repercussions ambientals, econòmiques i socials de les activitats, polítiques i projectes que afecten a la natura mitjançant paràmetres objectius, susceptibles de mesurament i verificació. En aquest llibre es recullen les principals idees exposades al llarg del 2º Seminari del Conflicte Ambiental (Donostia, juliol del 2008) i que forma part del citat Projecte. En aquestes jornades van participar professors especialitzats en l'àmbit dels conflictes que es van tractar, juristes de l'Administració i membres de ONGs en representació dels afectats pels conflictes. Des d'una perspectiva multidisciplinar, es van analitzar els temes de l'afectació ambiental de les centrals tèrmiques, la incidència del desenvolupament urbà desmesurat en la sostenibilitat ambiental i la depuració de responsabilitats civils i administratives i les seqüeles ambientals dels abocaments en el mar. Es pretén amb això poder posar en coneixement de tots els ciutadans l'actualitat referent a diferents aspectes dels conflictes ambientals. (Extret de la presentació del llibre)

 

L'obra representa una molt bona eina per aproximar-se a la confictivitat desordenada i creuada que, malauradament i per alguna anomalia en els mecanismes d'informació i participació, es planteja davant la implantació de projectes o plans i programes que afecten visions de valoració ambiental contraposades: la visió desenvolupista i la visió conservacionista, amb un contrapunt central fonamentat en la sostenibilitat.

El ventilador: la justícia a l'exili

El Consell General del Poder Judicial ha suspès el jutge Baltasar Garzón. Els titulars dels diaris digitals que tracten la notícia poden resumir-se amb aquest: "Garzón, instructor de les principals causes judicials de la historia recent a Espanya, suspès de funcions per investigar els crims del franquisme".

Coindideix amb que l'espectacle internacional que estam donant és antològic i vergonyós, i probablement no tengui comparança ni referent en una democràcia avançada.

El més curiós de tot és que Garzón pugui acabar a "l'exili", als Països Baixos, com a assessor de la fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) de l'Haia... (o pel que es veu, ni tan sols això...)

I els crims del franquisme? Això ho haurem de deixar per un altre moment?... Crec que per més que s'ajorni una decisió sobre aquesta qüestió arribarà un dia en què caldrà regenerar la coixa democràcia espanyola nascuda a partir s'un indecent oblit forçós.

[Un milió de signatures per en Garzón a: Signa!]

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]

Com no podia ser d’una altra forma el cafè d’avui s’ha destinat a valorar la proposta del Govern de l’Estat de retallar el sou al personal funcionari i congelar les pensions –i per extensió retallar drets al conjunt de les persones treballadores-, liquidar l’ajuda a la natalitat i reduir els ajuts a la dependència, com a mesura adreçada a retallar el dèficit de l’Estat per apropar-se a l’objectiu del 3% del PIB que exigeix la Unió europea.

El que més ens ha indignat és que tornen a pagar “els de sempre” la factura a la solució a una crisi que han generat la banca i la gran especulació econòmica –subjectes que continuen guanyant milions d’euros amb més facilitat del que li costa a una persona mileurista arribar a final de mes- i les dècades de mala gestió dels pressupostos de l’Estat, amb inversions més que dubtoses que han generat una economia del totxo amb fonaments de fang. I no estam d'acord amb arguments demagògics que afirmen que la "culpa" es de tothom per haver-se beneficiat també de l'especulació del capital amb crèdits barats i diner ràpid; cal aprofundir en les relacions de causalitat i en el grau d'influència personal damunt les circumstàncies que han contribuït a provocar la crisi mundial).

En el cas de funcionaris que tenen una antiguitat de 25 anys, la reducció real del sou acumulada durant els exercicis de congelació salarial i de creixements per davall de l’IPC, supera la mitjana del 33 %. Si ara s’afegeix un 5 % més de mitjana molta gent cobrarà en euros corrents més d'un terç manco del que guanyava fa un quart de segle, mentre que les despeses globals de les famílies s’han duplicat respecte a la dècada de 1980 a conseqüència dels canvis en els hàbits de consum –que són generadors de riquesa en un model econòmic insostenible...-. (De fet el diferencial d'increment de l'IPC acumulat entre 1982 i 2007 -140,30 %- i dels increments salarials dels funcionaris -98,22 %- és de menys 42,08 %).

Evidentment estic d’acord amb suprimir els complements personals derivats de la prestació de serveis a l’administració com a alt càrrec –i ho dic jo, que tenc aquest dret consolidat-, però no podem pagar els pobres i justos per les malifetes d’altres, que a més segueixen fent-se més rics a costa nostra.

Si hi mancava res a aquesta legislatura era la conflictivitat social... pel que sembla s’acaba d’obrir la caixa dels trons.

Convocatòries: URV

Els dies 13 i 14 de maig tendran lloc les III Jornades Internacionals de Housing a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb el tema de L'accés a l'habitatge en el context de crisi.

A les Jornades es planteja la problemàtica que el boom immobiliari ha suposat per a moltes persones que han vist dificultat l'accés a un habitatge amb un preu raonable i l'agreujament que la crisi ha comportat per accedir a un primer habitatge o a poder seguir pagant el que es va adquirir en un context d'eufòria econòmica.

El programa és molt atractiu i comptarà amb la presència d'experts de primer nivell, el que fa molt recomanable l'assistència per a totes aquelles persones a les que pugui interessar el tema.

Actualitat: avenços en la protecció del paisatge a Canàries

Avui es publica a la premsa de les illes Canàries la notícia seguent:

El Cabildo de Tenerife ha aprobado inicialmente el Plan Territorial Especial de Ordenación del Paisaje de Tenerife cuyo objetivo fundamental la protección del paisaje como recurso natural y cultural y profundizar en el conocimiento de su estado y de las posibilidades de intervención atendiendo a las directrices establecidas en el Plan Insular de Ordenación del Territorio (PIOT). Esta decisión fue tomada por el Consejo de Gobierno, que se reunió bajo la presidencia de su titular, Ricardo Melchior. (Llegir més...)


La figura d'ordenació territorial que protegirà el paisatge a Tenerife té un caràcter equivalent als Plans directors sectorials de la legislació de Balears (o als Plans territorials sectorials de la legislació catalana). El Pla territorial insular (PIOT en la nomenclatura canària) de Tenerife ja havia definit les directrius i les prioritats de protecció paisatgística de l'illa. A les Illes Balears caldria donar una passa endavant en aquesta matèria: la preservació del paisatge tant natural com construït. No hem d'oblidar que les nostres illes viuen en bona part d'aquest bé patrimonial. Probablement calgui una Llei del paisatge i probablement caldria que les figures d'ordenació insular implementessin un marc normatiu que superi la simple declaració d'intencions (de bones intencions, això és indiscutible) i d'intervencions i inversions de qualitat però puntuals (limitades per la manca de pressupost adequat).

En tot cas, celebram la bona notícia des d'una mirada global i proposam prendre exemple.

Lectura recomanada [cada dilluns una proposta]

El cambio climático en el derecho internacional y comunitario
Autor principal: Ramiro Brotons, Antonio i Fernández Egea, Rosa Maria (Eds.)
Lloc i data d'edició: Bilbao 2009
Editorial: Fundación BBVA
Pàgines: 369
Encuadernació: Rústica
Idioma: Espanyol

Accessible a Publicacions BBVA
 
En aquest llibre s'examinen qüestions fonamentals sobre la regulació derivada de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i més concretament les relatives a l'aplicació del Protocol de Kioto en seu internacional i comunitària. El Protocol representa un avenç respecte d'altres instruments internacionals del medi ambient, atès que estableix obligacions determinades i quantificables, i un avançat sistema de control del compliment de les determinacions que hi conté. També s'aborda l'actuació de la Unió Europea com líder en les negociacions internacionals sobre la matèria i impulsora de polítiques destinades a fer front a aquest fenomen. El canvi climàtic és una realitat que, per la seva naturalesa global i transversal, afecta a molts sectors normatius, en principi aliens a la protecció del medi ambient, com són la regulació del comerç internacional, la protecció internacional dels pobles indígenes o la seguretat internacional, totes elles qüestions que són considerades a l'obra.
 
Es tracta d'una obra col·lectiva que es dirigeix especialment als experts nacionals i estrangers en matèria de canvi climàtic. No obstant això, donat el seu enfocament acadèmic, també és d'interès per a professors i estudiosos del dret internacional del medi ambient, del dret comunitari mediambiental, així com de la interacció entre els diversos àmbits normatius que es veuen afectats per l'aplicació dels instruments internacionals sobre el canvi climàtic.
 

El ventilador: més sobre deontologia i dret a la defensa

La meva promoció de la facultat complirà enguany vint-i-cinc anys i en un any compliré la mateixa quantitat de temps com a advocat col·legiat desprès d'uns mesos de pràctiques com a passant a un despatx. Record perfectament els professors que ens van aconsellar actuar sempre amb rectitud i consciència i que parlaven de la deontologia professional com l'únic camí que pot seguir un professional socialment rellevant com és un misser.

Per desgràcia, al llarg d'aquests vint-i-cinc anys he vist de tot i el primer que vaig veure va ser ja l'any 1986 quan varem assistir una parella víctima d'una estafa en matèria d'adopció comesa per uns companys que havien perdut la brúixola de la deontologia; un dels advocats implicats va acabar anys desprès la seva carrera a la presó model de Barcelona, amb això tot queda dit.

Ara, molts anys desprès, torn a veure publicat als diaris que determinats professionals entenen el dret a la defensa de persones que presumptament han comés delictes, no com un sistema que permet articular la integritat del procés al voltant del dret a una instrucció i un posterior judici amb garanties i just, sinó com una via que justifica la manipulació de proves i testimonis com a una o única sortida per defensar el seu patrocinat.

També estic llegint ara que un col·legi d'advocats formula queixes pel tracte dispensat a missers detinguts per haver comès presumptament determinats delictes, en especial pel temps de detenció fins que es passa a disposició judicial. Crec que el missatge que s'ha de traslladar a la ciutadania és precisament el contrari: tothom ha de ser igual davant la llei i no poden existir privilegis pel fet de pertànyer a un col·lectiu professional que ha de donar exemple de deontologia i i rectitud -polítics i missers-.

La comissió de delictes per part d'un professional del dret, la manipulació de proves o de testimonis i la praxis indecent, no poden trobar cobertura per part de cap col·lectiu i ha de comportar l'obertura d'accions disciplinàries per separar amb determinació de la professió a aquests indignes companys que embruten el nom d'un servei a la col·lectivitat indispensable i essencial.

Actualitat: la millor dotació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

Ahir llegíem a la premsa de les Illes Balears una breu notícia que va passar inadvertida per a moltes persones: la proposta de millores a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

L'actual Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears és configura com a l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma en relació amb els projectes, plans o programes subjectes a avaluació d'impacte ambiental o a avaluació ambiental estratègica. Va ser creada per la Llei 11/2006, de 14 de desembre, d'avaluació d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques, i va substituir l'antiga Comissió Balear de Medi Ambient. L'organització, funcions i règim jurídic de la Comissió ve determinat pel Decret 29/2009, de 8 de maig.

Amb l'entrada en vigor de la Llei 11/2006 la feina a la Comissió va incrementar-se notablement -algunes fonts afirmen que es va triplicar- sense que s'incrementés la dotació de recursos humans i materials dels serveis que nodreixen l'òrgan ambiental. Això ha vingut provocant nombroses crítiques per la lentitud dels processos d'avaluació i pel farragós camí que implica la rigidesa procedimental del règim d'avaluació actual -que prové de diferents Directrius europees- sense que l'administració autonòmica hi fes res per tal de resoldre aquest entrebanc o embut administratiu. O millor dit, l'únic que va fer -amb el paraigües omnipresent de la crisi econòmica- va ser flexibilitzar i obrir la via a la no subjecció o a l'exoneració de determinats plans, programes i projectes amb impacte previsible sobre el medi.

Així doncs, rebem com a una molt bona notícia l'increment de mitjans materials i recursos humans de la Comissió, aquesta sí que pot ser una bona mesura contra la crisi si comporta agilitar els tràmits d'avaluació que ha de realitzar l'òrgan ambiental de les Illes Balears. Però l'increment ha de ser significatiu i valent, i a més ha d'implicar la incorporació d'una millor metodologia d'avaluació, ha de comportar la creació d'un sistema d'indicadors i d'un mapa ambiental, i ha de transcendir l'objectiu essencialment procedimental que traspua la legislació d'impacte per generar tecnologia aplicable a l'avaluació dels impactes sobre el medi. Encara resta molt camí a fer.

El cafè d’e-nvitricollS [Bar virtu@l]

Aquest horabaixa he pres un cafè amb els companys de la Universitat Rovira i Virgili on havia d'impartir una sessió amb relació al règim jurídic de l'impacte de les infraestructures sobre el patrimoni natural; en especial sobre la caracterització jurídica del concepte d'infraestructura i de la difícil integració de la variable ambiental -en especial dels impactes inevitables- davant la contraposició de conceptes com "interès general" d'àmbit autonòmic o estatal. Sovint la necessitat -moltes vegades discutible- d'una infraestructura o de un determinat model d'infraestructura, passa per damunt d'un altre interès general superior: la preservació del medi i els principis derivats del dret europeu o de l'article 45 de la Constitució espanyola -recollit i proclamat a molts estatuts d'autonomia- que acaben com a objectius, principis i drets "prescindibles" o "desplaçables" per la força del desenvolupament.

La necessitat d'encabir el creixement econòmic, de donar cobertura a les necessitats creixents de la població, de creure com inevitables determinades opcions, de seguir pel camí sense prendre nota de cap lliçó del passat, conformen un conjunt de conceptes que desdibuixen un principi que, malauradament, ningú no es creu: el principi de desenvolupament sostenible, un dels majors fraus que la societat dispensa, conscientment o inconscientment, al medi ambient.

Al final de la sessió del seminari, tothom manifestà al debat la mateixa sensació autocrítica de que el dret ambiental -malgrat els avenços considerables de les darreres tres dècades- s'instrumentalitza sovint com una simple operació de maquillatge per justificar la "bona voluntat" de governs i empreses que segueixen perseguint els mateixos objectius de sempre a costa i en detriment de la qualitat del nostre entorn.

Bon cafè!

Lectura recomanada [cada dilluns, una proposta...]

IMPACTO DE LA DIRECTIVA DE SERVICIOS SOBRE EL URBANISMO COMERCIAL POR UNA ORDENACION ESPACIAL DE LOS GRANDES ESTABLECIMIENTOS COMERCIALES
Autor principal: López Pérez, Francisco

Lloc i data d'edició: Barcelona 2009
Editorial: Atelier
Pàgines: 224
Encuadernació: Tapa tova
Idioma: Espanyol

La implantació de la Directriu de serveis coneguda pel nom de Bolkestein ha implicat alguns efectes importants pel que fa al marge d'ordenació dels anomenats grans equipaments comercials. A Balears, amb la reforma de la Llei 11/2001, de 15 de juny, d'Ordenació de l'Activitat Comercial a les Illes Balears, operada per la Llei 8/2009, de 16 de desembre, que deroga el Pla director sectorial d'equipaments comercials, s'obre un debat amb relació al règim actual d'aquests establiments i la possibilitat d'ordenar-los.

Aquest debat s'ha encetat a molts altres indrets del nostre país, i aquesta obra resulta un bon treball per aprofundir davant la necessitat de prendre decisions dins del nou marc normatiu que obre la liberalització de serveis a tot Europa.