La meva promoció de la facultat complirà enguany vint-i-cinc anys i en un any compliré la mateixa quantitat de temps com a advocat col·legiat desprès d'uns mesos de pràctiques com a passant a un despatx. Record perfectament els professors que ens van aconsellar actuar sempre amb rectitud i consciència i que parlaven de la deontologia professional com l'únic camí que pot seguir un professional socialment rellevant com és un misser.
Per desgràcia, al llarg d'aquests vint-i-cinc anys he vist de tot i el primer que vaig veure va ser ja l'any 1986 quan varem assistir una parella víctima d'una estafa en matèria d'adopció comesa per uns companys que havien perdut la brúixola de la deontologia; un dels advocats implicats va acabar anys desprès la seva carrera a la presó model de Barcelona, amb això tot queda dit.
Ara, molts anys desprès, torn a veure publicat als diaris que determinats professionals entenen el dret a la defensa de persones que presumptament han comés delictes, no com un sistema que permet articular la integritat del procés al voltant del dret a una instrucció i un posterior judici amb garanties i just, sinó com una via que justifica la manipulació de proves i testimonis com a una o única sortida per defensar el seu patrocinat.
També estic llegint ara que un col·legi d'advocats formula queixes pel tracte dispensat a missers detinguts per haver comès presumptament determinats delictes, en especial pel temps de detenció fins que es passa a disposició judicial. Crec que el missatge que s'ha de traslladar a la ciutadania és precisament el contrari: tothom ha de ser igual davant la llei i no poden existir privilegis pel fet de pertànyer a un col·lectiu professional que ha de donar exemple de deontologia i i rectitud -polítics i missers-.
La comissió de delictes per part d'un professional del dret, la manipulació de proves o de testimonis i la praxis indecent, no poden trobar cobertura per part de cap col·lectiu i ha de comportar l'obertura d'accions disciplinàries per separar amb determinació de la professió a aquests indignes companys que embruten el nom d'un servei a la col·lectivitat indispensable i essencial.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada