Com no podia ser d’una altra forma el cafè d’avui s’ha destinat a valorar la proposta del Govern de l’Estat de retallar el sou al personal funcionari i congelar les pensions –i per extensió retallar drets al conjunt de les persones treballadores-, liquidar l’ajuda a la natalitat i reduir els ajuts a la dependència, com a mesura adreçada a retallar el dèficit de l’Estat per apropar-se a l’objectiu del 3% del PIB que exigeix la Unió europea.
El que més ens ha indignat és que tornen a pagar “els de sempre” la factura a la solució a una crisi que han generat la banca i la gran especulació econòmica –subjectes que continuen guanyant milions d’euros amb més facilitat del que li costa a una persona mileurista arribar a final de mes- i les dècades de mala gestió dels pressupostos de l’Estat, amb inversions més que dubtoses que han generat una economia del totxo amb fonaments de fang. I no estam d'acord amb arguments demagògics que afirmen que la "culpa" es de tothom per haver-se beneficiat també de l'especulació del capital amb crèdits barats i diner ràpid; cal aprofundir en les relacions de causalitat i en el grau d'influència personal damunt les circumstàncies que han contribuït a provocar la crisi mundial).
En el cas de funcionaris que tenen una antiguitat de 25 anys, la reducció real del sou acumulada durant els exercicis de congelació salarial i de creixements per davall de l’IPC, supera la mitjana del 33 %. Si ara s’afegeix un 5 % més de mitjana molta gent cobrarà en euros corrents més d'un terç manco del que guanyava fa un quart de segle, mentre que les despeses globals de les famílies s’han duplicat respecte a la dècada de 1980 a conseqüència dels canvis en els hàbits de consum –que són generadors de riquesa en un model econòmic insostenible...-. (De fet el diferencial d'increment de l'IPC acumulat entre 1982 i 2007 -140,30 %- i dels increments salarials dels funcionaris -98,22 %- és de menys 42,08 %).
Evidentment estic d’acord amb suprimir els complements personals derivats de la prestació de serveis a l’administració com a alt càrrec –i ho dic jo, que tenc aquest dret consolidat-, però no podem pagar els pobres i justos per les malifetes d’altres, que a més segueixen fent-se més rics a costa nostra.
Si hi mancava res a aquesta legislatura era la conflictivitat social... pel que sembla s’acaba d’obrir la caixa dels trons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada