Actualitat: la millor dotació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears

Ahir llegíem a la premsa de les Illes Balears una breu notícia que va passar inadvertida per a moltes persones: la proposta de millores a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

L'actual Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears és configura com a l'òrgan ambiental de la comunitat autònoma en relació amb els projectes, plans o programes subjectes a avaluació d'impacte ambiental o a avaluació ambiental estratègica. Va ser creada per la Llei 11/2006, de 14 de desembre, d'avaluació d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques, i va substituir l'antiga Comissió Balear de Medi Ambient. L'organització, funcions i règim jurídic de la Comissió ve determinat pel Decret 29/2009, de 8 de maig.

Amb l'entrada en vigor de la Llei 11/2006 la feina a la Comissió va incrementar-se notablement -algunes fonts afirmen que es va triplicar- sense que s'incrementés la dotació de recursos humans i materials dels serveis que nodreixen l'òrgan ambiental. Això ha vingut provocant nombroses crítiques per la lentitud dels processos d'avaluació i pel farragós camí que implica la rigidesa procedimental del règim d'avaluació actual -que prové de diferents Directrius europees- sense que l'administració autonòmica hi fes res per tal de resoldre aquest entrebanc o embut administratiu. O millor dit, l'únic que va fer -amb el paraigües omnipresent de la crisi econòmica- va ser flexibilitzar i obrir la via a la no subjecció o a l'exoneració de determinats plans, programes i projectes amb impacte previsible sobre el medi.

Així doncs, rebem com a una molt bona notícia l'increment de mitjans materials i recursos humans de la Comissió, aquesta sí que pot ser una bona mesura contra la crisi si comporta agilitar els tràmits d'avaluació que ha de realitzar l'òrgan ambiental de les Illes Balears. Però l'increment ha de ser significatiu i valent, i a més ha d'implicar la incorporació d'una millor metodologia d'avaluació, ha de comportar la creació d'un sistema d'indicadors i d'un mapa ambiental, i ha de transcendir l'objectiu essencialment procedimental que traspua la legislació d'impacte per generar tecnologia aplicable a l'avaluació dels impactes sobre el medi. Encara resta molt camí a fer.