Avui fem el cafè en divendres i des de Barcelona. Un recuperat local proper a la Diagonal i que, malgrat la reforma, conserva bona part dels elements originals -fins i tot una de les taules de billar-. Quan estudiava la carrera vivia a un carrer del Velodromo (Muntaner amb passatge Pellicer), un bar històric (obert el 1933) que va tancar les portes passant a ser notícia com un cafè més que desapareixia. Hi vaig fer moltes hores: esmorzant, fent l'aperitiu, un té de capvespre, jugant billar, unes copes a la nit... sempre obert (de fet hi va haver una època -anys 30 i 40 del segle XX- que el bar no tancava). Avui roman obert de les sis de la matinada a les tres de la nit. Veure'l novament en funcionament em va omplir de satisfacció, de fet l'any 2000 vaig lamentar el tancament i el juliol del 2009 vaig celebrar la reapertura.
El cafè ha estat doblement satisfactori: d'una banda seure'm altre pic al meu lloc preferit; de l'altre, trobar col·legues que feia temps que no veia. El tema de conversa principal va girar al voltant dels problemes que les administracions públiques tenen per fer front a despeses contretes, ningú no va saber valorar la profunditat d'aquesta realitat que s'està fent pública. Esperem que l'alarma no vagi a més... Hi ha final per a aquesta crisi?
Bon cafè!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada