Avui, fent el cafè, hem parlat dels efectes contraproduents que genera l’excés de normativa. Sovint, contra el que pot pensar-se en ocasions, superposar més i més disposicions normatives o més i més instruments d’ordenació, més i més mecanismes per blindar un determinat objectiu, en comptes de resoldre un problema, el pot agreujar i complicar. La hipertròfia normativa acostuma a generar més inseguretat que beneficis al sistema jurídic. En una ocasió un humorista gràfic va representar en una tira còmica una expressió que venia a dir “estam cercat una solució tècnica al problema generat per la solució tècnica que vàrem implantar per resoldre un problema tècnic generat pe la solució tècnica implantada per resoldre un problema...” Desgraciadament aquesta frase que podia pertànyer a un diàleg dels germans Marx, representa una via d’acció massa comuna a les nostres administracions públiques.
El més lamentable és que pot resultar molt difícil resoldre un problema estructural mitjançant pedaços (apedaçar el sistema jurídic); i encara pot resultar més complex trencar amb la font del problema i canviar a fons el règim viciat. A la pràctica, i desprès de molts anys d’experiència, acaba per imposar-se la política del pedaç per damunt de la reforma estructural.
Queda apuntat el problema per ser abordat més a fons en properes ocasions i amb el recurs a casos concrets. Ara mateix el cafè s’acaba i hem de tornar a la feina... Per cert, un cafè de Kenya veritablement complet i saborós.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada