Política territorial Vs interessos ocults

Crec francament interessant la lectura de la notícia següent:

El bosc del PTI i els arbres de la bodega

Entre d'altres coses cal destacar la gran diferència que hi trobem entre el Pla Territorial Insular de Mallorca i el Pla Territorial Insular de Menorca. Aquest segon aposta clarament per respectar la tradició normativa de destinar el sòl rústec a les finalitats que li són pròpies per la seva naturalesa i condicions -més fidel, per tant, als principis de l'ordenació territorial i de l'urbanisme sostenible que propugna el TRLS de 2008-. Per açò el PTI de Menorca impedeix amb caràcter general els usos residencials en sòl no urbanitzable (sòl rústic en la nomenclatura de les Illes). Així la matriu de sòl rústic general a Menorca prohibeix l'Habitatge unifamiliar aïllat, inclosos els prefabricats i/o els desmuntables (igual a les AIA i a les AT, i a la resta de categories que són incompatibles en aplicació de les DOT).

Per contra a Mallorca el PTI només es limita a regular les condicions temporals i de parcel·la mínima per poder construir legalment en sol no urbanitzable classificat com a Sòl rústic de Règim General (SRG), encara que es presenti com una previsió de caràcter "excepcional", que en realitat no ho és, baix el concete d'Ús condicionat. Així, l'habitatge unifamilar aïllat és prohibit a Mallorca als AANP (ANEI d'Alt Nivell de Protecció), als ANEI (Àrees Naturals d'Especial Interès), als ARIP-B (Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic Boscoses), a les APT (Àrees de Protecció Territorial) i a les AT-C (Àrees de Transició de Creixement) mentre no s'incorporin al planejament urbanístic com a nou sòl urbanitzable. A les APR (àrees de Prevenció de Riscs) l'ús és condicionat a l'informe favorable de l'administració competent en funció del risc (incendi, esllavissament, inundació...). Finalment també és ús condicionat, el d'habitatge unifamiliar aïllat, a les zones ARIP (Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic), a les AIA (Àrees d'Interès Agrari), a les AT-H (Àrees de Transició d'Harmonització), al SRG-F (Sòl rústic de Règim General Forestal) i al SRG (Sòl rústic de Règim General). Amb tot, aquesta compatibilitat se sotmet a una sèrie de requisits: que no estigui prohibit pel planejament general municipal; només un habitatge per parcel·la; i a una superfície mínima de parcel·la (amb caràcter general 50.000 m2 als SRG-F i ARIP i 14.000 m2 a les AIA , AT-H, SRG, llevat que el planejament municipal estableixi parcel·les mínimes més restrictives).

En aquest punt consider que el PTI de Menorca és més fidel als principis bàsics de l'ordenació territorial i l'urbanisme sostenible pel que fa als usos i destinacions en sòl rústic comú que el PTI de Mallorca. Cal destacar que són les DOT (Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial i Mesures Tributàries) i la matriu d'usos en sòl rústic que hi estableix, les que estableixen un sostre mínim de protecció que els PTI de cada illa poden encara fixar amb major rigor.

Per açò és possible que els enemics del dret com a eina de preservació plantegin ara falsos debats al voltant d'unes plantacions de vinyes que, per altra banda, poden executar-se sense més impediments que els derivats de la política agrària comuna i altres disposicions sectorials que res tenen a veure amb el règim d'ordenació territorial vigent a Menorca. En qualsevol cas crec necessari la implantació d'un debat fonamentat amb el recurs a la casuística comparada i amb el rigor com a punta de llança. Aquí el GOB de Menorca, a la vista de la notícia que hem enllaçat, sembla jugar aquest paper de seriositat que requereix qualsevol debat.