Passen els dies: torna a ser dijous i avui és una mica més tard que de costum, però ens hem trobat a la sortida de la feina per comentar les notícies i rumors sobre l'arxivament del cas Pla Territorial (Mallorca). Com comentava un contertulià, hi ha cas, però no hi ha proves. La història es repeteix i es recupera el regust que ja va deixar fa una dècada el cas del túnel de Sóller, o més recentment els cas Mapau, el cas cavallistes... sempre el mateix argument hi ha indicis racionals de delicte, però no hi ha proves sòlides contra els imputats. És lamentable, però a moltes persones els provoca una certa sensació de desconfiança en la Justícia, en el sistema; varis anys d'investigació i instrucció, milers de fulls i documents, sospites fundades i indicis clars, però no s'han pogut reunir les proves imprescindibles per aconseguir una sentència condemnatòria fiable i sòlida.
Hi ha qui s'ha atrevit a comentar que en aquests casos la política interfereix l'acció de la Justícia. Això no hauria de passar perquè implicaria consolidar un sistema de control judicial de doble raser: els presumptes delictes de la classe política i els altres. Potser algun dia assolirem la maduresa suficient per comprendre en què consisteix la separació de poders i l'autonomia dels diferents estaments que conformen el poder judicial.
Per sort el cafè ajuda a prendre-ho tot amb filosofia, i la llum d'un horabaixa de tardor en aquesta terrassa vora el mar, també.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada