Hem llegit la reflexió que es realitza al Web del GOB Menorca sobre Desenvolupament o creixement, una confusió habitual. Val la pena invertir uns minuts en el article (i en alguns dels comentaris) i aturar-se a pensar. Veiem publicada a la premsa i al Web de la Generalitat de Catalunya l'Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya on podem veure un esforç per traslladar el concepte més adulterat de la història postmoderna: desenvolupament sostenible (mai el desenvolupament al món havia estat més insostenible en termes generals que l'experimentat al llarg dels darrers vint anys).
Si llegiu el Resum executiu de l'estratègia us en fareu una idea d'allò que marca una fita a tenir molt present i que planteja un escenari amb vistes a l'horitzó 2026.
Segons l'Informe Brundtland del 1987, la sostenibilitat és: "Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures." Hi ha qui ho ha comparat amb la cultura de les "set generacions" dels indis iroquois, que establia que els caps havien de considerar sempre els efectes de les seves accions sobre els seus descendents fins a la setena generació propera (d'això ja havíem parlat: http://e-nvitricolls.blogspot.com/2010/04/el-cafe-de-nvitricolls-bar-virtul_22.html)
Des d'aquí llençam una proposta de reflexió: Creieu que els nostres governants es creuen el principi de sostenibilitat o pensen en les properes generacions a l'hora de prendre decisions (com en la cultura iroquois)?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada