Motius hi ha de sobres. Hi ha un corrent sociològic que apunta que la generació següent a la nostra viurà, per primera vegada a la història, pitjor del que han viscut els seus pares. No estam deixant un panorama engrescador (francament).
Jo tenc motius econòmics per anar a al vaga. No entenc perquè he de pagar una crisi que no he provocat (ni directa ni indirectament). Em considero víctima de maniobres especulatives que han enriquit uns quants i empobrint la majoria. No entenc els mecanismes pels quals la crisi no afecta igual a tothom i que molta gent hagi acumulat enormes guanys a costa de la fallida del sistema.
Al llarg dels 25 anys que treballo he vist com em retallaven o congelaven el sou en una dotzena de vegades. Avui, en termes salarials, soc el doble de pobre que quan vaig començar (realitzades totes les operacions comparatives). El sou equivalent a un lloc base idèntic al que tenia quan vaig començar, és avui la meitat que fa vint-i-cinc anys.
Les retallades socials són una passa enrere molt greu, la inseguretat laboral, el sistema de pensions no garantit, la inestabilitat del sistema. Hi ha prou amb visitar les diferents webs sindicals i donar un cop d'ull comparatiu per informar-se de la que ens ve a sobre. Us ho deixo al vostre criteri, però jo demà faré vaga, ni que sigui per dignitat!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada