Quan apago els llums de casa i em reuneixo amb la família al voltant d’uns espelmes, per parlar d’allò que fem al llarg de les nostres vides per millorar la nostra qualitat de vida i la qualitat ambiental del planeta, em demano quin efecte pràctic té aquest fet testimonial, més enllà de la conscienciació d’uns convençuts o el fet d’inculcar uns determinats valors als nostres fills.
Llegint la notícia que anunciava una nova convocatòria de «L’hora del Planeta», comprovo que hi ha iniciatives que s’han obert camí entre els mitjans de comunicació i assoleixen un elevat impacte mediàtic. Per contra, arribada l’hora, quan miro el voltant de casa veig que al meu entorn la convocatòria no sembla tenir massa èxit, però això no em desanima, ans el contrari, em permet argumentar als meus fills que entre tots hem de fer molta feina per a fer créixer el sentiment de pertinença a la Terra que ens acull, i que hem de fer arribar un missatge als nostres amics: cal tenir cura del planeta com si fos casa nostra –que ho és–, amb el màxim esment, així com ens fem càrrec dels nostres bens més preuats.
Potser els fets testimonials no semblin tenir massa transcendència pràctica, però és cert que determinades actituds –en vers la cura del medi– que avui són normals, fa unes dècades eren impensables. Amb tot caldria una major implicació institucional –amb crisi o sense– en la missió de propagar un comportament més respectuós i solidari amb el medi ambient i les persones.
«Un apagón para salvar el planeta» (El País) 23 de març de 2013.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/22/madrid/1363974947_774359.html
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada