Crisi, feina i sostenibilitat

En el marc del debat sobre els límits del desenvolupament sostenible, el creixement il·limitat o el decreixement, apareix sovint l'amenaça de la crisi, de la pèrdua de llocs de feina, de l'empobriment d'una població o d'una comarca si determinat projecte no s'endega o es tanca una opció productiva determinada pel fet de no encaixar en el concepte de sostenibilitat. Els exemples són molt nombrosos.

Davant els efectes de la crisi econòmica, val tot? o pel contrari cal seguir assumint determinades responsabilitats per evitar que se'ns vagi de les mans una altra crisi de conseqüències imprevisibles: la crisi ecològica i la viabilitat de la capacitat de càrrega del planeta.

Aquesta setmana us proposo una noticia de fa uns dies (28/09/2012), publicada a "El País" que podreu llegir a l’enllaç següent:

«España desmantelará su planta de procesado de uranio ante el parón nuclear» Los pueblos de la zona vieron una esperanza en la reapertura.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/27/actualidad/1348770783_445754.html

Amb la lectura de la notícia se'ns haurien de despertar una sèrie d'inquietuds al voltant de la crisi i el manteniment de llocs de feina o d'economies contaminants i perilloses a qualsevol preu. Una aportació al debat sobre ocupació i medi ambient. L’equilibri de la sostenibilitat real en temps de crisi: una quimera?