Arran de la notícia publicada amb el títol “Desenvolupament o creixement, una confusió habitual” (http://e-nvitricolls.blogspot.com/2010/09/debat-ceixement-o-desenvolupament.html), vàrem encetar un debat sobre l’aplicació pràctica del principi de desenvolupament sostenible. Al llibre Medio ambiente y desarrollo sostenible editat per Robert Goodland i altres (Editorial Trotta, 1997), apareix un capítol titulat “Del crecimiento al desarrollo sostenible”, de Lester R. Brown, Sandra Postel i Christopher Flavin, (p.115 i ss) on es posa en relació l’evolució de l’economia mundial (global) amb el principi de sostenibilitat (cal destacar que l’original del llibre és de 1992, i el va publicar UNESCO).
El professor Demetrio Loperena Rota, al seu llibre Desarrollo Sostenible y Globalización dedica un capítol al “Derecho y desarrollo sostenible”, amb unes reflexions i aproximacions sobre la construcció del dret ambiental i a les aportacions que aquesta branca del dret realitza a favor de la sostenibilitat (p. 119 a 131). Aquest autor escriu a la introducció el següent: “Las futuras generaciones no nos pertenecen, no podemos disponer sobre ellas, y no sabemos si nuestros descendientes directos serán parte del grupo de privilegiados o de los castigados por nuestras irresponsabilidades”.
Assumir que els éssers humans actuem, sovint, de manera irresponsable és una primera passa. Caldria que el dret ambiental donés passes més fermes per adreçar-nos cap un model diferent de desenvolupament? En definitiva, pot el dret realitzar una aportació decidida cap a la sostenibilitat?
L’obra Desarrollo sostenible y evaluación ambiental –coordinada pel professor Joaquín Romano Velasco- es subtitula “Del impacto al pacto con nuestro entorno”... molt suggeridor, segur que en podríem pensar molts exemples on aquest “pacte” és completament inexistent.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada