Nou dijous, nou cafè. Avui a una plaça cèntrica.
Hem parlat en diverses ocasions sobre la paradoxa del "risc de viure en una societat de risc". Assumim riscos diàriament, però si pensem que "no ens tocarà a nosaltres" no modifiquen les actituds. Amb els riscos ambientals la responsabilitat és objectiva, s'assumeix el risc, però si es produeix un dany cal reparar-lo, tant a nivell de restauració física com econòmica.
Llegim la notícia d'una nova catàstrofe ambiental a Europa (Hongria): La notícia a El País. Que us sembla, no hi ha un enorme paral·lelisme amb la rompuda de la presa de Boliden a Aznalcollar que contaminà el riu Guadiamar fins a Doñana? Això succeïa l'any 1998, i no pareix que haguem aprés la lliçó. La catàstrofe es repeteix a Europa dotze anys després i Espanya ofereix assessorament a Hungria per reparar el dany (hauria estat més útil aplicar l'experiència com a mesura preventiva).
La contaminació per metalls pesants és molt greu, alguns cronistes parlen d'un riu de mort. El pitjor del cas és que la toxicitat dels fangs pot resultar mortal per les persones i provocar nombroses malalties. Es preveu que algunes zones afectades pels llots no puguin ser aptes per a tornar a ser habitades fins d'aquí molts anys. De fet caldrà inventariar i delimitar els sols contaminats als efectes de protegir la integritat de la salut de les persones.
El cafè avui te un regust amarg...
Més informació: Última Hora
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada