Aquest dijous hem fet el cafè a Barcelona i ens hem tornat a veure, després de molts mesos, a la cafeteria de la UPF (Campus de la Ciutadella). Es respirava un ambient previ a la "setmana blanca" que s'estenia per tots els racons.
Hem parlat de molts temes, però una de les preocupacions més comentades girava al voltant de la implantació del procés de Bolonya a les universitats del nostre país. Probablement ens manquen una sèrie de premisses que no s’han previst adequadament: d’una banda la manca de recursos per adaptar les universitats al nou model derivat de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES); d’altra banda la manca d’hàbits per part del professorat de treballar en dinàmiques més complexes i transversals que les simples classes magistrals tradicionals; i, finalment, la manca d’hàbits i de responsabilitat individual de l’alumnat per treballar, sols o en grup, les hores que requereix la nova metodologia i de instaurar dinàmiques participatives (d’aprenentatge participatiu i proactiu). Cal modificar la mentalitat de tots els agents implicats en el procés d’aprenentatge a l’ensenyament superior i cal també millorar la dotació econòmica i material per a resultar competitius davant d’aquest repte de la implantació al nostre país de l’EEES, en front d’altres universitats europees.